Guàtleres en sarcòfag
Un plat de cine!
El festí de Babette és una pel·lícula danesa de 1987 que va obtenir l'òscar a la millor pel·lícula estrangera de 1988.
Quan la vàrem anar a veure als Multicines Chaplin de Palma, ja desapareguts, ens varen obsequiar amb un fullet fet expressament per a l'ocasió que contenia tot el menú preparat a la pel·lícula per la protagonista francesa Babette amb les receptes corresponents.
El vàrem guardar.
Podeu veure la pel·lícula completa en aquest enllaç:
No fa gaire la vaig tornar veure per televisió i em varen venir ganes de fer-ne una recepta per al blog.
Naturalment no he fet tot el menú però sí que he intentat fer el plat principal i que és el que ens va quedar a la memòria "Guàtleres en sarcòfag".
Aquí podeu veure un petit fragment de la pel·lícula on es prepara el plat.
La dificultat principal consisteix a treure els ossos de les guàtleres. La resta és només temps i tota una sèrie d'ingredients selectes.
He seguit més o menys les instruccions del fullet.
LA RECEPTA
Ingredients:
Dues plaques de pasta de fulls
Un vermell d'ou
Quatre guàtleres
Sal i pebre
100 ml de conyac
Dues tòfones negres o quatre de petites
100 g fetge d'ànec (foie)
Tres cullerades grosses de mantega sense sal
Dues cebes vermelles
Un litre de brou de carn
Quatre xampinyons grossos
Procediment:
(En aquest cas només hem fet dues guàtleres i per tant hem utilitzat la meitat dels ingredients indicats)
(En aquest cas només hem fet dues guàtleres i per tant hem utilitzat la meitat dels ingredients indicats)
Encenem el forn a 180º C.
Aprimam la pasta de fulls. Amb una forma rodona tallam quatre bases i quatre voreres.
Les col·locam en una llauna folrada amb paper de sulfuritzat i les pintam amb el vermell d'ou remenat i mesclat amb un poc d'aigua.
Les enfornam fins que tenen color. Les treim, en buidam la part central i les reservam.
Netejam les guàtleres i les obrim per treure'n els ossos de l'interior. Els guardam. Deixam els de les extremitats sense treure. Preparam la resta d'ingredients.
Salpebram les guàtleres i les remullam amb una tercera part de conyac.
Laminam una tòfona i la repartim entre les quatre guàtleres. Les completam amb un tros de foie a cada una.
En formam les cuixetes i les ales amb fil de cuina i les reservam a la gelera.
Posam a bullir el brou sense tapar perquè es redueixi a la meitat. Ha de ser concentrat.
Capolam les cebes. En una pella amb una cullerada de mantega saltam els ossos que hem tret, hi afegim la ceba capolada. Ho salpebram poc. Quan és cuit el sofregit, hi posam la segona copeta de conyac i ho remenam.
Hi incorporam el brou concentrat i ho feim bullir suaument durant uns trenta-cinc minuts fins que s'ha reduït i ha passat a la consistència de salsa.
En ser a punt la colam. Si trobam que la salsa és molt clara la podem espessir un poc amb farina de blat. En el nostre cas no ha calgut.
Netejam i saltam els xampinyons sencers amb una altra cullerada de mantega. Els reservam.
En una pella i la darrera cullerada de mantega dauram les guàtleres i les posam en una rostidora. Les enfornam durant uns deu minuts. Les treim i les reservam.
A la pella en què les hem saltat posam el conyac restant hi afegim la salsa que hem colat i l'altra tòfona picada. La feim coure uns minuts i la reservam a la mateixa pella.
Treim els fils de les guàtleres quan ja han refredat un poc.
Col·locam les pastes de fulls (sarcòfags) en una llauna de forn amb paper, hi componem les guàtleres i les enfornam durant cinc minuts.
Mentrestant encalentim la salsa i els xampinyons.
Arriba l'hora de servir el plat:
A cada plat posam una guàtlera en sarcòfag i un xampinyó i els regam amb la salsa.
Com podem veure és una recepta no complicada però sí molt laboriosa.
Segons el nostre gust ens hauria agradat més un acompanyament de patata que de xampinyó. Però ho hem volgut fer tan semblant al plat de la pel·lícula com hem pogut.
Generalment deim que invertim més temps en el fet de cuinar un plat que per menjar-lo.
En aquest cas és immensament veritat però també ho és que ha estat una combinació de gusts nous per a nosaltres i especialment bons.
Laminam una tòfona i la repartim entre les quatre guàtleres. Les completam amb un tros de foie a cada una.
En formam les cuixetes i les ales amb fil de cuina i les reservam a la gelera.
Posam a bullir el brou sense tapar perquè es redueixi a la meitat. Ha de ser concentrat.
Capolam les cebes. En una pella amb una cullerada de mantega saltam els ossos que hem tret, hi afegim la ceba capolada. Ho salpebram poc. Quan és cuit el sofregit, hi posam la segona copeta de conyac i ho remenam.
Hi incorporam el brou concentrat i ho feim bullir suaument durant uns trenta-cinc minuts fins que s'ha reduït i ha passat a la consistència de salsa.
En ser a punt la colam. Si trobam que la salsa és molt clara la podem espessir un poc amb farina de blat. En el nostre cas no ha calgut.
Netejam i saltam els xampinyons sencers amb una altra cullerada de mantega. Els reservam.
En una pella i la darrera cullerada de mantega dauram les guàtleres i les posam en una rostidora. Les enfornam durant uns deu minuts. Les treim i les reservam.
A la pella en què les hem saltat posam el conyac restant hi afegim la salsa que hem colat i l'altra tòfona picada. La feim coure uns minuts i la reservam a la mateixa pella.
Treim els fils de les guàtleres quan ja han refredat un poc.
Col·locam les pastes de fulls (sarcòfags) en una llauna de forn amb paper, hi componem les guàtleres i les enfornam durant cinc minuts.
Mentrestant encalentim la salsa i els xampinyons.
Arriba l'hora de servir el plat:
A cada plat posam una guàtlera en sarcòfag i un xampinyó i els regam amb la salsa.
Com podem veure és una recepta no complicada però sí molt laboriosa.
Segons el nostre gust ens hauria agradat més un acompanyament de patata que de xampinyó. Però ho hem volgut fer tan semblant al plat de la pel·lícula com hem pogut.
Generalment deim que invertim més temps en el fet de cuinar un plat que per menjar-lo.
En aquest cas és immensament veritat però també ho és que ha estat una combinació de gusts nous per a nosaltres i especialment bons.
Gràcies Aina,
ResponEliminaPer recrear el plat i per aquesta pel·lícula.
Un bon dia,
f.
Gràcies. Era un endarrer pel record. Bon dia.
ResponEliminaQuina feinada! Ara mateix mir la pel•lícula.
ResponElimina