Cocarrois de ceba (de bufet)

Si els deim de bufet és perquè són petits i serveixen molt bé per a un dinar o un sopar en què hi ha altres plats. D'aquesta mida se'n poden menjar més d'un.

Ingredients: (Una vintena de cocarrois petits)

(Per a la pasta)

400 g de farina fluixa ( més o menys)

50  ml d'oli d'oliva

150 ml d'aigua

100 g de saïm

Un vermell d'ou

Variació de pasta sense saïm:

400 g de farina

150 ml d'oli d'oliva

75 ml de llet

75 ml d'aigua

Un vermell d'ou

(Per al farciment)

Cinc cebes blanques

Sal, pebre bo i pebre bord

Oli

Tres tallades de sobrassada (opcional)

Procediment:

La nit anterior, o unes hores abans, tallam en juliana fina les cebes i les posam en un colador amb sal. Les deixam dins la gelera tapades perquè no faci olor.

Per fer la pasta mesclam per ordre oli, aigua, saïm un poc fos - no calent- i vermell d'ou. En esser ben homogènia la mescla hi afegim la farina i la pastam amb les mans fins que aconseguim una pasta mitjanament fluixa (no s'ha d'aferrar però no ha de ser seca). La deixam reposar mitja hora.

Mentrestant hem tret la ceba de la gelera i amb les mans, millor amb guants, l'espremem. Haurà fet aigua i en farà un poc més. Ja pareix un poc cuita. No és gens necessari fregir-la.

La trempam amb pebre bo o pebre bord i un bon raig d'oli. 

Preparam trossets molt petits de sobrassada.

Preparam la llauna folrada amb paper de forn. Els cocarrois s'acaben de fer  damunt la mà per això no necessiten papers individuals com les panades o els rubiols.

Encenem el forn a 180º.

Feim bolles petites, d'uns 30 o 40 grams segons la mida que volem. Amb l'aprimador les aplanam i en feim una base rodona. La farcim amb una bona cullerada de ceba i tres trossets de sobrassada. Ha de ser ben plena perquè la ceba es redueix molt. 

Doblegam la pasta cap amunt i unim les voreres perquè quedin ben tancades. Agafam el cocarroi amb una mà i amb l'altra feim un acabat que assegura el tancament i li dóna un aspecte millor. El posam damunt la llauna. En tenir-la plena l'enfornam a la part mitjana del forn.

Ho feim com amb les panades: els primers dos minuts a més de 200º. Després baixam la temperatura a 170º. Com que són petits amb mitja hora són cuits.

Com en el cas de les panades i els rubiols, si convé, es poden congelar crus i coure'ls sense descongelar el dia indicat.