Flam dolç d'arròs

De gust té una semblança amb l'arròs amb llet. A mi m'agradava molt quan ma mare en feia. No record que n'hagi arribat a fer mai i per això és que m'ha despertat interès aquesta recepta que he descobert en una novel·la que acab de llegir: Pa i llet, de Karolina Ramqvist. Ed. Gata Maula.

No és la primera recepta de novel·la que apareix al blog. Ho són també  Pasta de novel·la (alla cecca) a partir de Coragre de Nora Ephron i Polpetottone (pastís de carn) a partir de La ciutat i la casa de Natalia Ginzburg.

El text de l'autora sueca, Pa i llet,  és un viatge entre diferents generacions i a través dels records i també de problemes que aporten el menjar i les receptes cuinades per la família.

Està ple de pensaments dedicats a la importància de la cuina en la família i sobretot de  la padrina i això m'ha atret molt. 

Un dels plats principals per a la narradora és el flam d'arròs de la seva padrina. Hi apareix en moltes ocasions i  n'arriba a explicar el procés sense gaire detall.

A partir d'aquests apunts i alguna consulta més m'he atrevit a fer-lo. 

LA RECEPTA

Ingredients:

Un litre de llet (en aquest cas semidesnatada)

150 grams d'arròs

150 grams de sucre

Una pell de llimona

Un canonet de canyella (opcional)

Tres ous

Un grapat de panses (si agraden)

Procediment:

Reservam un poc de llet a part. Posam la llet a encalentir amb la clovella de llimona,  la canyella i el sucre.

En bullir, hi afegim l'arròs i el deixam coure a poc foc fins que sigui gairebé cuit i s'hagi espesseït. En cas que ja el trobem cuit i encara hi hagi molta de llet convé que n'apartem un poc a fi que no sigui tan clar i formi un conjunt més compacte.

Esperam que refredi.

Encenem el forn a 175ºC.

Mentrestant batem els ous amb la llet reservada. 

Ho remenam tot plegat  i hi afegim les panses.

Abocam la mescla dins un motlle folrat amb paper vegetal.

Dins un recipient més gros amb aigua- al bany maria- el deixam coure entre quaranta minuts i una hora segons la forma més o menys alta del motlle.

Qun és cuit el treim i el  deixam refredar. És molt bo de tombar i llevar-ne el paper.

Escampam unes cullerades de sucre damunt el flam i el torram amb un cremador.

Cercant-ne informació he trobat que en algunes receptes també hi posen sucre cremat al fons del motlle com en un flam tradicional. 

Quan els comensals són els familiars, sempre complaents, les impressions no són del tot fiables però el que és cert és que ha agradat i algunes persones que no haurien menjat arròs amb llet l'han trobat ben bo. I jo, sempre agraïda.