Canelons d'estiu

No són bé d'estiu perquè aquesta estació oficialment ha acabat. No la calor. 

No fa gaire em vaig trobar xerrant amb una persona que havia passat els estius de la seva infantesa al port i vàrem recordar, d'aquell temps i entre altres coses, els canelons d'estiu, freds, que feien al restaurant Pensió César, desaparegut ja fa molts d'anys.

Justament per això m'han vengut al cap els que feia ma mare imitant aquells del restaurant. 

Ens serviran igualment per acomiadar el bon temps i l'estada al port. I també és cert que es poden fer durant tot l'any però en aquesta primera ocasió han acabat sent uns canelons d'estiuet de Sant Miquel.

Arguments per a bones receptes sempre en trobarem.  

CURIOSITATS I CULTURA POPULAR

L'estiuet de Sant Miquel i L'estiuet de Sant Martí

Sempre he sentit a parlar, més que ja no n'he parlat, de l'estiuet de Sant Miquel i de l'estiuet de Sant Martí, com a dos episodis climàtics breus dins la refrescada de la tardor.

Generalment, al voltant del dia 29 de setembre, dia de Sant Miquel - i també de Sant Gabriel i de Sant Rafel-  i del dia 11 de novembre, dia de Sant Martí, per causes que expliquen els entesos en meteorologia, durant uns dies pugen les temperatures i sembla que torna l'estiu.

A altres llocs catalanoparlants  aquesta bonança rep el nom d'Estiuet dels arcàngels - pels tres personatges- i Estiuet del codony -perquè coincideix amb la collita d'aquesta fruita.

Curiosament existeixen situacions semblants al món.

En un text publicat per la secció El Temps de TV3, de dia 11 de novembre de 2020 apareixen aquestes informacions dels noms que rep el fenomen segons els països: 

(https://www.ccma.cat/el-temps/lestiuet-de-sant-marti-a-catalunya-i-al-mon/noticia/3058861/) 

Espanya: Veranillo de San Miguel i de San Martín

Estats Units: Indian summer (Estiu indi) 

Alemanya,  Altweibersommer (Estiu de les velles)

França, Été de la Saint Martin

Als paisos eslaus: Babí léto (final d'estiu)

Bulgària: Estiu dels gitanos o dels pobres

Suècia, Briitsooma (per Santa Britta)

Irlanda, Fómhar beag na ngéanna (petita tardor de les oques)

Per altra banda i en concret a Felanitx tant el dia de Sant Miquel com el de  Sant Martí estan relacionats en el seu origen amb activitats agràries i ramaderes. Ens en queda una fira, la de Sant Miquel, com totes molt diferent des dels seus inicis, i el sus de Sant Martí per a les matances.  En és coneguda la dita de A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

LA RECEPTA

La pasta base eren el que anomenam ara creps. Ma mare en deia canelons fets a casa, ben diferents dels de pasta italiana.

Ingredients:

Per a la pasta:

Deu plaques de caneló

(Seguim la recepta  de Creps de salmó de l'apartat d'aperitius i entrants de l'índex del blog)

1/4 de litre de llet

125 g de farina

Un ou

Mitja cullerada d'oli

Sal

Mantega o oli per a fregir-les

Per al farcit:

(Tant els ingredients com les quantitats són orientatives. Són els propis de l'ensalada russa que ens agrada però amb menys patata i menys maionesa perquè resultin més mengívols)

Dues patates mitjanceres

Un grapat d'estrigassons (pèsols)

Dos pastanagons

Un grapat de mongetes tendres

Un pebre torrat 

Dos ous bullits

Una quinzena d'olives farcides

Tonyina amb oli

Tàperes

Oli d'oliva

Vinagre

Sal i pebre

Maionesa

Per a la salsa rosa:

Un bol de maionesa 

Quatre cullerades de ketsup

Un raig de conyac (opcional si no hi ha infants)

Un raig de salsa Perrins

Per a l'acompanyament:

Enciam tallat petit

Procediment:

Preparam la part del farcit que ha de bullir. Pelam i netejam les verdures i les tallam, si cal, en trossos petits i regulars i les bullim uns vint minuts.

Mentrestant preparam la resta d'ingredients: trossejam les olives, el pebre torrat i els ous bullits.

Esmicolam la tonyina.

En ser cuita la verdura i haver refredat un poc hi barrejam els ingredients preparats i les tàperes. 

Ho trempam tot amb oli, sal, pebre i un poc de vinagre. Ho tastam. Ha de ser gustós. Hi mesclam un poc de maionesa i ho reservam.

Passam a fer la pasta dels canelons.

Batem la llet amb la farina i l'ou, amb la batedora. Hi afegim una cullerada d'oli i un poc de sal.

Quan la mescla és homogènia la reservam a la gelera uns trenta minuts.

Passat aquest temps, feim els canelons (o les creps) en una pella adequada i un poc de mantega o oli per a cada crep. Han de ser prims. El giram en ser cuits d'una banda i els acabam de fer. Els deixam en un plat pla.

Quan han refredat començam a omplir-los de la verdura preparada. Els tancam i els col·locam en un plat pla de servir. Els reservam a la gelera.

A part feim la salsa rosa barrejant tos els ingredients. La reservam també a la gelera.

Preparam l'enciam abans de servir el plat.

El distribuïm al voltant dels canelons.

Hi escampam un poc de la salsa rosa per damunt cada canaló. 

A la taula servim també mes salsa i més enciam perquè se n'afegeixin segons el gust.

Aquest plat és  adequat per a bufets i com a entrant de menjades estiuenques.

En en nostre cas és un plat  per dinar  però recoman que si són per a un bufet es facin més petits, amb una pella més petita. En podrien sortir ben bé entre quinze i vint.