Pizza amb base d'albergínia



En una altra ocasió vàrem fer una coca de verdura amb base de coliflor. Avui toca pizza. 

La idea és la mateixa, gaudir dels ingredients que tenim associats, en aquest cas, a les pizzes sense comptar amb les calories que hi aporta la farina.

He llegit en alguna recepta que la base es pot fer amb carabassó però crec que ha de resultar molt aquós i difícil de convertir en una base mès o menys seca.

LA RECEPTA

Ingredients:

Quatre o cinc albergínies (segons la mida)
Una tassa de tomàtiga triturada (pot ser de conserva)
Tres tallades de cuixot dolç
Tres tallades de cuixot salat 
Olives negres sense pinyol o farcides (segons el gust)
Una cullerada de tàperes
Un paquet de formatge ratllat que tengui part de mozzarella
Orenga
Sal i pebre
Oli d'oliva

Les quantitats així com els ingredients poden variar segons el nostre gust o la gelera. 
Podem substituir el cuixot salat per salami; podem posar-hi anxoves...com faríem en qualsevol pizza.
La base d'albergínia permet tota classe de combinacions.

Procediment:

Encenem el forn a 180º amb ventilador.
Rentam les albergínies i en feim tallades longitudinals de mig dit de gruix. 


Les componem en una llauna folrada de paper sulfurat. Hi poden estar entrecavalcades.


Les enfornam durant mitja hora més o menys. Procuram que siguin cuites però no resseques.

Mentrestant trempam la tomàtiga, ben degotada i sense llavors, amb un poc de sal, pebre, orenga i oli. 
A part tallam els embotits en trossets mitjancers i les olives en meitats.

Quan les albergínies han refredat un poc les col·locam en un altre paper sulfurat net, a la mateixa llauna. En feim capes i procuram que no quedi cap redol buit.
Podem fer la forma que ens convengui i també fer-ne una sola peça més grossa. En aquest cas hem optat per dues de més petites.


Quan tenim aquesta base procedim talment una pizza: tomàtiga, embotits, i tàperes; formatge, olives i orenga.




L'enfornam fins que ens agrada de cuita la superfície.
 

L'hem feta bastant cuita però el fet de tenir la base d'albergínia ja cuita abans permet treure-la més crua si ens agrada el formatge menys sec. 
No ens hem de fer la idea de poder agafar-ne un tros amb les mans però queda ben compacte i permet fer-ne porcions. 
Hem passat molt de gust. Repetirem.

Comentaris

  1. Hola Aina!
    M'agrada molt, la faré. Gràcies per descriure-ho tant bé.
    La pizza de coliflor també és una proposta molt bona i sorprenent.
    Per cer al llibre de les picades hi ha una recepta amb albergínies que vaig incloure en la nova edició.
    Veig que has canviat el format del blog,
    Fins aviat i moltes gràcies!
    Fina

    ResponElimina
  2. Hola Fina. Moltes gràcies pel comentari. Un dia ho provarem amb coliflor. Llegesc una recepta d'albergínia farcida de bolets. L'haurem de fer.
    He canviat el format perquè l'anterior, més personal i complet, no el mirava gairebé ningú. Només es veia a la versió ordinador i tothom utilitza el mòbil. Ara tenc ganes de trobar una bona imatge o forma per al títol.
    Gràcies una altra vegada.
    Aina

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars