Licor d'arboces

Tenc poques ocasions de fer receptes de begudes i per això i perquè  és molt bo he decidit publicar aquest licor d'arboces al blog. Va ser gràcies a Bartomeu Mestre, Balutxo, que en vaig conèixer el procediment, molt senzill. Gràcies, des d'aquí per deixar-me'l fer i publicar.

No som gaire experta en aiguardents i de vegades en desconec el nom i tot. Aquesta ocasió m'ha servit per saber que l'anís sec correspon a allò que molts anomenen cassalla i que s'utilitza per combinar amb cafè -rasca-  o altres líquids.

Com que, ja ho he dit en altres ocasions, tenim una arbocera que ens ofereix una gran quantitat d'arboces cada tardor amb les quals  feim sobretot confitura però m'agrada trobar altres alternatives com aquesta. 

A la recepta de Confitura d'arboces hi ha enllaços sobre aspectes diferents de les arboces. Si hi voleu fer una ullada clicau damunt les paraules següents:

CURIOSITATS (a la ciència i a la mitologia)

LLENGUA (el nom d'arboça)

OBRES LITERÀRIES (poemes de Guillem Cabrer i Josep Mèlich)

LA RECEPTA

Com que no m'agraden els aiguardents ni els licors massa secs he cercat informacions i receptes antigues i he pogut comprovar que generalment se'n feien, amb aquesta i altres fruites, amb una part de sucre.

He llegit a  una pàgina de VilaWeb del 2009 un  article de la secció BONA VIDA de Jaume Fàbrega, gastrònom reconegut que he citat en altres ocasions, una recepta de LICORS DE CIRERES D'ARBOÇ i m'ha animat a afegir sucre a la recepta inicial.

Ingredients:

Recepta

(Per a una botella de 3/4 de litre)

Arboces 

Anís sec

60 g de sucre

Procediment:

Rentam les arboces. Hem procurat que fossin ben senceres.

Les col·locam dins una botella de coll un poc ample, hi afegim el sucre i l'omplim amb anís sec. Segons la recomanació no hi ha d'haver cap arboça sense alcohol.

La tapam i la deixam reposar al rebost, millor a les fosques, durant tres mesos. 

Quan fa un mes rodó que està en repòs les arboces ja han perdut la intensitat del seu color que ha passat al líquid.

Arribat el moment preparam un recipient adequat i un colador de tela. Recoman que es passi primer per un colador fi de metall. D'aquesta manera si hi ha miques hi queden i en passar al colador de drap és més fàcil.

Realment té un gust molt bo. No hi sé reconèixer el gust d'arboça però és molt agradable i just bé de dolç. Ni massa ni massa poc. Esperem poder-lo compartir aviat. Salut!