Arròs negre (o gris)

Es tracta d'una recepta molt senzilla que em va explicar na Francisca Mascaró, una felanitxera-valenciana. Aquesta combinació sens dubte té garantia tractant-se de menjar i d'arròs especialment.  

Les paelles o els arrossos secs nascuts al País Valencià transcendiren ben aviat a les altres terres catalanes, Catalunya i Les Illes Balears. Posteriorment plats inspirats en la paella s'han estès per la major part del món.

L'arròs negre, originat a la costa valenciana, deu el nom al color de la tinta de la sípia o el calamar amb el qual s'elabora. Segurament és una incorporació més tardana a la nostra cuina perquè no se'n troben receptes als reculls més tradicionals.

Fa temps que no  fèiem aquesta recepta. Ja tocava.

LA RECEPTA

El nostre arròs no és tan negre com molts d'altres que ens trobam a restaurants i el que té d'especial és la senzillesa dels ingredients.

Ingredients:

400 g d'arròs

Una ceba grossa

Dos alls

Un litre de brou de peix (és a dir dues vegades i mitja la quantitat d'arròs)

Una sípia grossa 

La tinta de dues sípies (si el volem més negre, més tinta)

Oli d'oliva

Sal i pebre

La recepta bàsica no porta marisc però n´hi podem posar. En el nostre cas hem aprofitat unes gambes que teníem.

Procediment:

Tenim la sípia prèviament bullida durant deu minuts i deixada refredar a l'aigua, com  sempre. En feim trossos petits.

Guardam la tinta a part.

Capolam la ceba amb els alls i els sofregim en oli. Salpebram el sofregit. En ser ben cuit el reservam.

A la paella on courem l'arròs posam oli i sofregim les gambes  salpebrades. Les treim i, en aquest cas, en haver refredat les pelam i les reservam.

Ja hem dit abans que la recepta bàsica és sense marisc. Supòs que els gusts de la tinta i de la sípia  han de prevaler. Així i tot admet naturalment qualsevol tipus de marisc que sofregiríem en aquest moment.

Al la mateixa paella i al mateix oli sofregim la sípia i tot seguit hi rossejam l'arròs.

L'apartam del foc i hi afegim la tinta i després la ceba sofregida. Ho remenam.

Tornam posar la paella al foc i és el moment d'abocar-hi el brou que tenim calent. 

Comprovam que està bé de sal. En haver remenat un poc l'arròs, hi afegim les gambes reservades i el deixam coure a foc suau fins que es begui el brou.

Per controlar que no s'assequi l'arròs sense ser cuit el tapam i n'anam controlant la cocció.

En ser cuit, el deixam uns minuts tapat amb un drap o paper de cuina i ja el podem servir.

L'acompanyam amb all i oli fet nostre i ravenets.

És ver que les paelles de vegades són més bones com més ingredients bons hi posam. Aquest arròs no té ni picada, ni julivert, ni espècies, ni tomàtiga, ni altres ingredients que solen aparèixer als arrossos secs diversos i tanmateix és boníssim.

Si teniu curiositat sobre aspectes populars, lingüístics... de l'arròs podeu entrar en aquests enllaços del mateix blog: Cultura popular , Curiositats sobre l'arròs, Llengua.