Coca de pinya natural emborratxada

Ma mare va fer sovint durant una temporada la coca de pinya emborratxada. Després de molt de temps en vaig recuperar la recepta a través de na Manuela Vicens.
Ara és la primera vegada que la feim i amb algunes variacions. 

EL NOM DE LA PINYA

En un principi a la llengua catalana el mot pinya (procedent del llatí pinea -DCVB) només feia referència al fruit de determinades classes de pins que contenen els pinyons.

Per altra banda l'ananàs  era la fruita venguda d'Amèrica. Quan es va començar a conrear a Europa, veient que la seva forma  recordava la de la pinya del pi, va passar a anomenar-se pinya tropical, pinya de les índies o pinya americana precisament per diferenciar-se'n. Va passar de manera semblant a moltes d'altres llengües europees.

Crec que fins fa poc i des del meu record sempre vàrem anomenar pinya tropical aquesta fruita segurament perquè abans parlàvem més de les altres pinyes, les del pins. Ara, en canvi, poques vegades.


LA RECEPTA

Ingredients:

150g de farina fluixa

150g de sucre

Quatre ous

Un paquet de llevat en pols

Mitja pinya natural
200 ml d'aigua i 100 g  de sucre (per a l'almívar)
Suc de mitja llimona

Una copeta de licor ( triple sec-cointreau...)

Un poc de mantega per untar el motlle

Procediment:

Unes hores abans, que pot ser el dia abans i tot, mesclam l'aigua i el sucre i  esperam  que es fongui bé.

Pelam la pinya. La xapam i en llevam la part dura interior. En feim trossos  més gruixats que un carpaccio però no tant com la de pot en conserva.

Introduïm la pinya en l'almívar preparat i hi afegim el suc de mitja llimona. La deixam a la gelera.

A l'hora de fer la coca encenem el forn a 180º.
Treim la pinya de la gelera perquè perdi la fredor.

Preparam un motlle  amb paper de forn untat amb un poc de mantega. Ha de ser de base ampla perquè ha de resultar una coca baixa. El reservam.

Separam els vermells dels blancs dels ous.

Pujam els blancs. 

Mesclam els vermells amb el sucre i després hi incorporam els blancs pujats. 

Finalment hi afegim la farina barrejada amb el llevat.
Ho feim tot amb la pujadora elèctrica.

Cobrim la base del motlle amb talls de pinya. No ha de quedar espai sense cobrir. Per això és que no feim les tallades de pinya senceres. Reservam l'almívar.

Abocam la pasta al motlle procurant que no sigui ple perquè la pasta pujarà de volum i l'enfornam durant uns 30 minuts. 

Comprovam que la coca  és  cuita i la treim. 

Esperam que refredi un poc i la desemmotllam. 

Mesclam l'almívar amb la copa de licor.

Col·locam el pastís damunt una graella perquè sigui fàcil moure-la després i l'emborratxam bé.

En haver degotat el posam  en una palangana de servir o de transportar, com en aquest cas.

No resulta excessivament dolça  i, si la conservam a la gelera,  es millor i refrescant.