Filet de porc amb ceba confitada.
Segurament aquesta recepta procedeix de qualque cuiner consagrat però jo l'he apresa amb les instruccions de na Francisca Nicolau.
L'he feta molts de pics i encara que mai no és exactament igual, sempre és bona.
Pel que fa a la carn, ens sorprèn cada vegada quan la trobam més tendra que en cap altra preparació.
Quant a la ceba, aquest procés de coure-la apareix en molts de receptaris amb el nom de caramel·litzar. A ca nostra però mai no varen fer cap recepta en què emprassin aquesta expressió, que em resulta moderna, i en canvi sí que és tradicional el fet de posar sucre a una salsa o a un ingredient perquè és confiti. Els verb confitar sí que apareix a moltes preparacions antigues de la nostra cuina.
És una recepta molt fàcil. L'únic que necessita és temps.
Pel que fa a la carn, ens sorprèn cada vegada quan la trobam més tendra que en cap altra preparació.
Quant a la ceba, aquest procés de coure-la apareix en molts de receptaris amb el nom de caramel·litzar. A ca nostra però mai no varen fer cap recepta en què emprassin aquesta expressió, que em resulta moderna, i en canvi sí que és tradicional el fet de posar sucre a una salsa o a un ingredient perquè és confiti. Els verb confitar sí que apareix a moltes preparacions antigues de la nostra cuina.
És una recepta molt fàcil. L'únic que necessita és temps.
Ingredients:
(Per a sis persones)
Tres filets de porc
Sis o set cebes blanques
Un tassó de vi blanc
Un tassonet de vermut negre
Un tassonet de vermut negre
Quatre cullerades de sucre
Oli d'oliva
Sal i pebre
Procediment:
Salpebram els filets amb abundància. Els reservam unes hores o tota la nit a la gelera.
Mentrestant pelam i tallam les cebes a la juliana. Si abans de tallar-les les rentam evitarem que els ulls ens coguin.
En tenir-la a punt preparam una pella o cassola grossa i en cobrim la base amb un poc d'oli.
La posam al foc i aviat ja hi tiram tota la ceba que en un principi gairebé no hi cap però així com es cou es redueix i per molta que ens sembli sempre feim curt.
En haver-se minvat un poc la salpebram.
La tornam deixar coure uns minuts i hi abocam el vi blanc, el vermut i a continuació el sucre. La deixam a poc foc una estona més.
La tastam i és el moment de rectificar de sal o pebre i fins i tot de sucre al nostre gust. Ens agrada especialment dolça.
La deixam acabar de coure fins que és ben tova.
En tenir-la a punt preparam una pella o cassola grossa i en cobrim la base amb un poc d'oli.
La posam al foc i aviat ja hi tiram tota la ceba que en un principi gairebé no hi cap però així com es cou es redueix i per molta que ens sembli sempre feim curt.
En haver-se minvat un poc la salpebram.
La tastam i és el moment de rectificar de sal o pebre i fins i tot de sucre al nostre gust. Ens agrada especialment dolça.
La deixam acabar de coure fins que és ben tova.
En una torradora, només untada d'oli, rostim els filets per tots els costats. Quan ja tenen color, baixam el foc i els deixam coure una estona, potser uns quinze minuts segons la mida, girant-los de tant en tant.
No han de ser gaire cuits. Han de ser rosats a l'interior.
No han de ser gaire cuits. Han de ser rosats a l'interior.
En aturar el foc els embolicam en paper de plata i els conservam calents. Han de reposar una estona abans de tallar-los perquè no perdin tots els sucs interiors.
En una post de tallar i amb un ganivet adequat feim filets d'un dit de gruix.
Els col·locam en un plat de servir fent un cercle enmig del qual posam la ceba confitada.
En aquesta ocasió havia llevat les puntes dels filets crus perquè els trobava massa grossos i així quedaven més regulars. Les vaig reservar per a una altra recepta. En tornar-hi no ho faré perquè no n'ha quedat ni una tallada a la palangana. Bon senyal!
En una post de tallar i amb un ganivet adequat feim filets d'un dit de gruix.
Els col·locam en un plat de servir fent un cercle enmig del qual posam la ceba confitada.
En aquesta ocasió havia llevat les puntes dels filets crus perquè els trobava massa grossos i així quedaven més regulars. Les vaig reservar per a una altra recepta. En tornar-hi no ho faré perquè no n'ha quedat ni una tallada a la palangana. Bon senyal!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada