Milfulls (de merenga)


























Es tracta d'un pastís ben estès per altres llocs però a mi només em recorda, juntament als doblegats, el del forn del port, del moll, d'un temps.
M'he animat a fer-ne. O una versió del que record.
Després d'haver consultat diferents fonts per a la pasta de fulls he decidit comprar-la preparada. Suposa tanta de feina i complicació i el resultat és tan insegur que he descartat preparar-la jo.
He fet una versió senzilla només amb dues capes de pasta.

Ingredients:

Una peça de pasta de fulls fresca.
Una placa prima de pasta de coca estil  magdalena. La podem tenir feta d'abans, fins i tot congelada.
Crema d'ou amb dos vermells (seguint la recepta del Braç de gitano d'aniversari del blog
o si volem estalviar-nos la feina:
Dos flams d'ou 
Merenga (tres blancs d'ou i 75g de sucre mòlt)
Un vermell d'ou (el que ens sobra)
Sucre mòlt

Procediment:

Encenem el forn a 180º.
Feim rectangles de la pasta de fulls.



El milfulls que record era d'una peça grossa però així ja no l'haurem de tallar cuit i no s'espenyarà.
Els picam amb una forqueta  i els pintam amb l'ou cru remenat. 
Si la intenció no és xapar-los, convé que els piquem per tot i no els untem amb ou.




Els enfornam durant 10 minuts més o menys.



No han de ser massa cuits. Quan ho són han de refredar fora del forn.




Preparam la merenga.

(Pujam tres blancs d'ou i en esser ben pujats hi afegim 75 g de sucre mòlt ho continuam pujant amb la batedora fins que és ben fort. Podem reservar la merenga a la gelera una estona.)

Començam a muntar-los:
Xapam els fulls i col·locam les bases en un plat de servir.


Cobrim els fulls amb trossos de coca. 



Remenam els flams perquè quedin com una crema espessa.



En tapam els pastissos.



Els cobrim amb molta de merenga i finalment els tapam amb les tapadores de fulls. 







Amb un ganivet pla netejam les voreres perquè resultin regulars.
Els ensucram amb el sucre mòlt i els hem de reservar a la gelera. Frescs són boníssims.




En menjar-los hem tengut una sensació molt agradable. La pasta es fonia a la boca i no han resultat gens feixucs. Hem hagut de refegir.



Quan no els hem volgut xapar,  cada full és més gruixat i  millora la presència. Així i tot nosaltres preferim els més fins.














Comentaris

Entrades populars