Després d'un parell d'intents hem pogut aprofitar i gaudir de les olives que fa uns anys ens regalen i que hem adobat finalment amb èxit.
Ho havíem intentat amb indicacions diferents i tanmateix ens sortien agres i acabaven llançades.
Enguany que n'hi havia una bona senallada hem decidit que no la podíem tudar. Entre consells de receptes de llibres, de blogs i d'alguna persona amb més experiència el resultat ha estat molt bo.
A l'hora d'adobar-les, n'hem fet de dues classes. Unes amb la recepta de les olives trencades i l'altra, més poques, amb la recepta d'olives trempades de mon pare.
He dit en qualque ocasió que mon pare feia molt poques coses a la cuina. Una la sangria, l'altra les olives. Li agradaven amb deliri i cada any acudia al nostre mercat i al d'altres pobles on sabia que hi havia unes bones olives que ell mateix trempava. En feia bastants quilos. En tenia per tot l'any i en menjava cada dia.
No n'hem tornat menjar d'aquelles tan bones però aquestes d'enguany potser s'hi assemblen un poc.
Ingredients:
Olives de molta polpa
Aigua de beure
Per a las trencades:
Aigua i Sal (Per a cada litre, cents grams de sal)
Llorer
Romaní
Sàlvia
Fonoll
Alls
Fulles de llimonera
Pebres coents
Pots de vidre
Per a les trempades:
Oli
Vinagre
Sal
Alls
Llorer
Recipient amb tapa
Procediment:
Feim ben netes les olives amb aigua clara i en decantam les dolentes i les fulles.
Per trencar-les, després d'intentar-ho amb una massa i no sortir-nos-en gaire bé, decidim fer un xap a cada oliva amb un ganivet.
En una ribella, poal o recipient adequat a la quantitat col·locam les olives i les cobrim d'aigua. Millor si és de beure.
Durant 10 dies en canviam l'aigua cada dia.
El darrer dia les passam d'aigua neta i les reservam mentre anam preparant la resta d'ingredients.
Per a les trencades:
Per a l'aigua i sal no feim servir el sistema de l'ou. La darrera vegada varen resultar saladíssimes.
Hi hem posat tres litres d'aigua i tres-cents grams de sal. Hem esperant que es dissolgués.
A part per a cada pot de vidre preparam dos alls, tres pebres petits coents, un manadet de fonoll, unes fulles de sàlvia, dues fulles de llorer i una branqueta de romaní. Aquestes herbes poden canviar un poc. Són les que tenim a prop.
Posam a cada pot les olives i les herbes i els omplim amb l'aigua amb sal. Cobrim les olives amb fonoll i les fulles de llimonera i tapam els pots.
Els reservam com a mínim dues setmanes en un lloc fosc i sec.

Per a les trempades:
Les col·locam netes en una capsa o recipient amb tapa i les trempam amb quatre alls pelats i a trossos, dues fulles de llorer, sal, oli i vinagre amb abundància. Les remenam i les tapam. Cada dia les removem i les tastam per saber si ja són a punt. Amb dotze dies més o menys es poden menjar.
Hem de dir que ens han sortit boníssimes.
Ens venen bé amb qualsevol plat de cullera per dinar.
El segon any que n'hem trempades, regal de l'amiga Turita, i seguint les seves indicacions hem variat el procés i han resultat molt millors.
Abans de tempar-les les hem tengudes amb un parell de grapades de sal dins una bossa de roba i les hem deixades degotar durant dues setmanes. Les hem anat sacsant de tant en tant. Quan les hem tret les hem rentades i eixugades. Ja eren pansides i bones. A continuació les hem trempat, sense sal, i amb dos dies ja les hem pogut tastar.
Ho farem sempre així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada