No és la primera vegada que en feim però sí que és la primera que m'atrevesc a publicar-la al blog. És una recepta ben popular. A totes les fonts consultades -en paper i per Internet- la fórmula és semblant. La diferència es troba en la presència de pebre bord o sobrassada, de carn, de patata, de llorer, de vi... Gairebé totes acaben la cocció de la mateixa manera i a l'antiga: tapen la cassola amb un plat amb aigua. I és aquest procediment, ben senzill, el que ha aportat la condició d'ofegat únic.
Hem adaptat les consultes al nostre gust.
Podeu trobar informació sobre la paraula colflori en aquest enllaç d'una altra recepta del blog: Colflori rostida.
LA RECEPTA
Ingredients:
Una colflori
Un manat de grells
Dos alls
Quatre tomàtigues de ramellet o equivalent
Un bon grapat de panses
Un grapat de pinyons torrats
Un botifarró
Dues tallades de "panxeta"
Un trosset de sobrassada
Sal, pebre
Procediment:
Rentam la colflori i en feim trossos petits.
Preparam els grells i el capolam juntament amb el alls.
Capolam les tomàtigues.
Torram als pinyons en una pella. En aquest cas m'he passat un poc de color. Tot i que ho semblen no són cremats.
Pelam el botifarró i en fem trossos petits.
Llevam la part més greixosa, blanca de la carn. No és necessari. En feim trossos petits.
Ho salpebram.
Ho remenam i hi afegim la colflori juntament amb la sobrassada. Ho tornam remenar i finalment hi incorporam el botifarró, les panses i els pinyons. Esperam que la colflori es cogui un poc.
És el moment d'abaixar el foc i tapar la cassola amb un plat amb aigua cobert al mateix temps amb la tapadora de de la cassola.
Aquest procediment permet que els ingredients el coguin sense líquid i no es cremin.
Esperam que cogui uns vint o trenta minuts i comprovam que ens agrada de gust i de cuit.
Ja podem servir el plat. Si és un plat únic i la colflori no és grossa la quantitat és per a dos comensals. Si és un entrant o un acompanyament n'hi ha ben bé per a quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada