Aigua de beure
"S'aigo fa s'enteniment clar"
Aquesta era una dita d'una de les meves padrines, la comare Aina, que, just al contrari de l'altra, l'Alosa, no tastava el vi per res.
L'aigua, a més de ser la beguda més important, és un dels ingredients presents a una gran quantitat de receptes directament o indirecta. Només cal pensar en les cremes fredes i calentes i els brous que formen part de sopes, arrossos, guisats i moltíssimes més preparacions. I tanmateix és també un dels que passen més desapercebuts.
Tant si fa calor com si fa fred ens cal beure de tant en tant un bon tassó d'aigua. Jo no tenc mai gaire necessitat de beure. Molta de fruita i molta verdura m'aporten les necessitats de líquid. Però crec que enguany durant l'estiu que acabam de passar no havia begut mai tanta d'aigua, amb gel, amb llimona, sola, ben fresca. No hi havia gelat ni altres líquids que la igualassin.
Per això veig oportú introduir al blog una entrada dedicada únicament a l'aigua de beure.
Durant les passejades d'hivern per fora vila i per la vila a peu o en bicicleta m'han cridat l'atenció les diverses construccions relacionades amb l'aigua que es troben en ambdós llocs: pous, cisternes, aljubs, safareigs, sínies, fonts, abeuradors, sortidors...
Sense cap pretensió només vull il·lustrar aquesta entrada amb un resum fotogràfic personal, casual i sense cap criteri més que el fet de cridar-me l'atenció del que queda d'aquestes construccions i la relació amb altres aspectes.
Si ens interessa podem trobar la història de l'aigua a Felanitx des dels àrabs fins als nostres dies en llibres d'experts i historiadors com la Història de Felanitx de Pere Xamena i Ramon Rosselló, on hi ha molta informació de l'origen i del camí que va seguir la distribució de l'aigua a la vila fins a la canalització a tot el poble.
En aquest enllaç també podeu trobar documentades les fonts de Felanitx públiques i privades amb les imatges corresponents: Inventari fonts a Mallorca
Passejant per fora vila
Abans cada llogaret tenia el pou públic generalment devora el camí i encara se'n conserven alguns amb més o menys dignitat.
![]() |
| Pou de Son Proenç |
![]() |
| Pou de Son Negre |
A les possessions encara queden restes de safareigs, d'aljubs, de cisternes, de sínies...
Aquestes imatges pertanyen al camí de Son Proenç, de Son Suau i de Sant Salvador.
![]() |

Passejant per la vila
A la vila, quan no hi havia l'aigua canalitzada, també es trobaven diverses construccions públiques dedicades a l'aigua, font, pou, safareig, abeurador, rentador, sínia... moltes de les quals ja no existeixen.
En parlar de Felanitx i d'aigua tot d'una pensam en la font (de Santa Margalida) que per sort encara presideix la plaça del mateix nom.
![]() |
Les cases de la vila solien tenir una cisterna que cuidaven molt perquè no hi entràs aigua bruta. Encara en tenen a cases de planta baixa però la construcció moderna de finques, pisos... ha portat a la desaparició d'aquest tipus d'emmagatzemament d'aigua.
Vegeu un article d'Andreu Manresa a El País 27/02/2021 titulat Aigua antiga de pluja, de cisterna
Llengua
Amb la desaparició de les cisternes també n'ha venguda una altra: la del vocabulari que hi era necessari. Substantius com coll de la cisterna, poal de cisterna, corda, gerra, corriola, aigua de pruja (pluja) o accions com treure aigua, poalejar... són expressions que ja s'usen ben poc.
Frases fetes i refranys com:
Estar a pa i aigua
Aigua bullida allarga la vida
L'aigua fa la vista clara
Al malalt que ha de viure, l'aigua li és medicina
L'aigua pels bous
L'aigua fa granotes.
Endevinalles com:
No és Déu i està per tot arreu,
dalt del cel i dins la terra,
pel gran mar Atlàntic, rius i llacs,
al pou, a la taverna, al safareig i a la cisterna.
Gloses com:
D'aquesta aigo regalada
me'n vols donar un poalet,
per donar a s'estimada
ses hores que tendrà set?
(Artà)
Sa nostra aigüera ja ve
i mos durà aigo fresca.
Mirau de quin modo tresca
per dins aquell sementer.
(Santanyí)
I Llegendes com:
Les Dones d'aigua són uns personatges de la mitologia catalana. Són figures femenines encantades que viuen en pous, fonts, gorgs, coves on corre aigua subterrània. Només se les pot veure a les nits de lluna plena i se'n conten tota classe de històries misterioses que varien segons el lloc.
Na Maria Enganxa, que habita segons la llegenda a la font de Santa Margalida és una dona d'aigua que amb el seu ganxo se'n duu les criatures que guaiten a la font en determinades ocasions. La geganta de Felanitx li ret homenatge.
Per acabar i encara que no sigui una recepta una preparació que no té gaires secrets:
Aigua amb glaçons de fruites variades.
Feim glaçons amb sucs o polpa de fruites segons la temporada - maduixes, llimones, taronges, kiwis, meló, melicotó, síndria...- i en posam de variats dins un tassó d'aigua que podem acompanyar d'una fulla de moraduix o herba sana. L'aigua va adquirint un gust especial i al final ens queden glaçons de fruites boníssims.
























Aineta, Aineta meva, vols venir a fer es dinar I anar a menjar a ca teva?
ResponEliminaSom n' Aina Maria Pérez I Piña.
ResponEliminaOh! Tot d'una no he sabut qui eres. M'agrada sa dita. Gràcies per sa visita i pes comentari
ResponElimina