Pastís de taronja
Aquesta és una combinació entre la recepta de la coca de poma i altres variacions més o menys improvisades.
Segurament seria millor amb la pasta feta a casa, però aquesta vegada hem aprofitat un placa de pasta brisa fresca comprada. La trobam bona encara que no és dolça i ens estalvia feina.
Dos detalls fan que aquest pastís recordi la confitura de taronja amarga. Per una banda l'acidesa de les taronges utilitzades i per altra la ratlladura de la pell.
Per tant si ho preferim utilitzam taronges ben dolces i no hi posam la ratlladura.
LA RECEPTA
Ingredients:
Una placa rodona de pasta brisa fesca
Per a la crema de taronja:
Un ou
Una taronja
50 g de sucre
Una culleradeta de postres de farina de blat de moro (Maizena)
Per a cobrir el pastís:
Tres taronges pelades sense la part blanca
50 g de sucre
20 g de mantega
Gelatina opcional (Tres fulles de gelatina, un tassó d'aigua, una cullerada de sucre, el suc d'una mandarina o de mitja taronja i el suc de mitja llimona)
Procediment:
Encenem el forn a 200ºC, segons les indicacions de la pasta, i col·locam la pasta en un rostidora adequada sobre el mateix paper. La punxam amb una forqueta perquè no pugi i l'ensucram un poc.
L'enfornam durant deu minuts i la treim.
Feim la crema de taronja:
Ratllam la pell de la taronja
En treim el suc
Mesclam la ratlladura, el suc, l'ou i el sucre i hi afegim la cullerada de farina. Al foc fluix i amb poc temps aconseguim la crema que no ha de ser gaire espessa. La reservam i esperam que refredi un poc.
Feim rodanxes de les tres taronges.
Abocam la crema a la pasta i hi col·locam les rodanxes de taronja.
Fonem la mantega i l'escampam damunt les taronges.
Les ensucram.
Enfornam la coca a 180ºC durant uns 25 minuts.
En treure-la la deixam refredar una estona i la col·locam al plat de servir.
Per preparar la gelatina:
Posam les fulles en remull amb aigua freda fins que s'afluixin.
En un perol posam l'aigua i el sucre, el suc de mandarina i de llimona i ho feim fondre al foc.
Hi afegim les fulles de gelatina degotades i ho feim coure un minut.
En haver refredat un poc i haver-se espesseït, l'escampam per damunt el pastís i esperam que refredi a la gelera perquè se solidifiqui.
Un poc més endavant en tornarem a fer una sense el to amargant. En qualsevol cas aquesta ha resultat molt refrescant i bona.
Temes relacionats
Les taronges a més de ser una font de beneficis nutritius i un ingredient per a moltes receptes dolces i salades han estat utilitzades com a motiu artístic i cultural des d'àmbits diferents com pintura, escultura, literatura, cinema, cultura popular...
Davant els molts d'exemples que n'existeixen, n'he triat alguns de més significatius per a mi i per tant pertanyents al passat.
Literatura culta
Un poema:
*El poema Aglae i les taronges de Josep Carner és un dels més característics del recull Els fruits saborosos. El podeu trobar a moltes antologies en paper i virtuals. Si el voleu llegir complet en aquest enllaç ho podeu fer:
https://elglobosblog.blogspot.com/2014/04/aglae-i-les-taronges-de-josep-carner.html
Aquí en queda transcrit el darrer fragment:
"(....)
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. "
Una novel·la:
L'illa de les tres taronges (1983) de Jaume Fuster (1945-1998). Una narració d'aventura fantàstica que segurament ja només es pot trobar de segona mà i que es llegia fa molt de temps als instituts.
Literatura popular
* Quant a la literatura popular, en parlar de taronges no podem evitar pensar en una de les rondalles més conegudes L'amor de les tres taronges. Si us ve de gust recordar-la la podeu llegir en aquest enllaç.
https://stroligut.com/antoni-maria-alcover/amor-de-les-tres-taronges/
* Sense deixar el món de les paraules em ve al cap una glosa popular que em transporta a la primera època escolar dels meus fills:
Jo voldria que plogués
i fes aigua de b(a)imbolla
i ses taronges de Sóller
es torrent les mos dugués
Cinema
* En parlar del cinema una pel·lícula, La taronja mecànica de 1971 del director Stanley Kubrick ens va impressionar i ha quedat dins la memòria d'una manera especial. Es basa en una novel·la del mateix títol d'Antony Burgess de 1962. El títol s'inspira en una frase feta en anglès "As queer as a clockwork orange" - tan rar com una taronja de rellotgeria- per fer referència a la impossibilitat de modificar artificialment la naturalesa del protagonista.
Pintura
* Per acabar d'il·ustrar la recepta, dos quadres importants:
L'impressionista Paul Gauguin (1848-1903)
El nin de la taronja
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada