Conserva de maduixes a l'estil "Vieux Garçon"

Aquesta conserva no és només per tenir fruites de temporada durant tot l'any , sinó que és també perquè en resulta un complement boníssim per a gelats i altres tipus de postres i per a formatges i altres menjars salats.

No és la primera vegada que esment aquest tipus de confitura tan especial. El seu origen el podeu trobar al Blog Cuina Cinc que és on jo vaig conèixer aquesta preparació l'estiu passat . Vos anim que hi entreu perquè no és només un receptari de cuina, és un document ple d'informacions i d'activitats molt interessants i fet amb molta cura.

L'estiu passat la vaig improvisar amb les fruites que encara vaig trobar a final d'estiu  i en vàrem menjar per Nadal en un parell d'ocasions (Plat dolç amb confitura "Vieux Garçon")

L'almívar resultant que va quedar després d'acabar-nos les fruites el vaig guardar i n'he anat utilitzant a rostits i a dolços emborratxats. És boníssim.

Ara he volgut fer-la amb les fruites vermelles que van sortint. Començ amb les maduixes que faig en uns pots a part. Més endavant, en venir les cireres i altres fruites d'estiu en faré un pot de fruita variada. Aquesta és, almenys, la intenció.

Encara que s'origini amb una preparació anomenada confitura no en té la forma ni la textura amb què solem referir-nos-hi. Es tracta d'una conserva de trossos de fruita que es mantenen sencers i al mateix temps transformats de gust.

I per afegitó no duu gaire feina perquè la preparació és senzilla i la "cocció" es fa sola durant sis mesos al rebost i no ens n'hem de preocupar fins a l'hora de tastar-la.

LA RECEPTA 
(des del confinament)

Ingredients:

400 g de maduixes
400 g de sucre
250 ml de rom
(En lloc de rom pot ser també vodka)

Procediment:

Preparam un pot que es pugui tancar hermèticament.
En aquest cas n'utilitzam dos de petits.
Rentam les maduixes i en feim quatre trossos.

Repartim el licor que ha d'omplir exactament un terç de cada pot. 
Jo ho he calculat prèviament  omplit-los d'aigua i mesurant-la.
És important, això del terç o tercera part, perquè en acabar d'omplir-los de fruita i sucre comprovam que queden exactament plens, ni vessen ni en falta.

Hi posam els trossos de les maduixes que hem pesat exactament i hi afegim per acabar el mateix pes en sucre. 

Aviat el licor ho amara tot. No els hem de remenar. 
Els tapam i els deixam al rebost fresc i fosc.

Ja frisam que passi el temps per poder menjar-ne però sobretot perquè hàgim acabat de viure aquesta situació difícil i puguem recuperar almenys en part la normalitat.