Carpaccio de figues

Aquesta recepta no és meva, ni apresa a la família, ni explicada per qualcú conegut. La vaig sentir a un programa   d' IB3 ràdio dedicat a les figues. La vaig trobar especial i em fa fer moltes ganes de provar-la de fer i de tastar-la. L'explicava una oient, de nom Elisa. Va contar que duia més de vint anys fent-la i que no sabia dir d'on l'havia apresa.

Esper que si en algun moment la troba escrita per aquí no li sàpiga greu i li agraesc que la volgués compartir públicament. 

LLENGUA: La figa roja

Els molts estudis dedicats a aquesta fruita presenten un nombre gairebé interminable de noms que reben les figues segons el tipus de figuera, segons el moment de l'estiu en què maduren, la forma, la mida, el color... i a més segons la varietat dialectal a què pertanyen.

El nostre verdurer ens ha dit que aquestes figues que li hem comprat s'anomenen roges.

El DCVB en reuneix una llista de més de cent noms.

Precisament descriu l'anomenada figa roja, pròpia de Mallorca,  com: "negra, de pericarpi gruixat i de molla rosada i sucosa; les primerenques són grosses i llargueres, i les agostenques són petites i rodones; totes són prou bones." 

Segona vegada de la recepta:
amb figues paratjal i formatge manxec curat.
Igual de bones.

LA RECEPTA

Ingredients:

Una dotzena de figues (en aquest cas de les anomenades roges agostenques) 

75 g de formatge parmesà en llenques

Unes fulles d'alfabeguera (o d'herba sana o de moraduix)

Oli d'oliva

Vinagre de Mòdena

Sal i pebre

Procediment:

Rentam les figues sense pelar i les eixugam.

Les podríem pelar, però no és el que suggereix la recepta.

Les xapam per la meitat i les anam col·locant en una superfície plana. 

Quan ja les hi tenim totes les cobrim amb plàstic de cuina.

Amb un aprimador passam per damunt el plàstic i les "esclafam". 

Les cobrim amb una altra superfície un poc feixuga que les faci agafar consistència i tot plegat ho reservam una mitja hora a la gelera.

Preparam el formatge i picam l'aromàtica escollida.

Passada la mitja hora les treim de la gelera i les col·locam amb esment dins una palangana de servir.

Les cobrim amb el formatge. Hi escampam l'herba picada.

Acabam trempant-ho tot amb sal, pebre, oli i vinagre.

Ha de ser una trempada atrevida de sal i vinagre.
Com que era la primera vegada que en fèiem, hem estat discrets en la trempada; en tastar-les les hem trobades fades i les he complementades amb més sal i més vinagre. Són molt millors. 

Les reservam una estona més a la gelera.

Com que n'hem preparat un parell de vegades hi hem fet qualque variació.
Tot i que trobam la recepta original (amb herba sana) molt bona, el gust d'aquesta aromàtica ens resulta massa fort i ho hem provat amb les altres dues herbes indicades als ingredients. 

Definitivament per al nostre gust són millors amb alfabeguera.

Com se suggeria a l'explicació, les hem servides com a entrant i les hem trobades tan bones en qualsevol versió que les incorporam des d'aquest moment a la nostra cuina d'estiu.