Merengues

He llegit a qualque banda que la merenga és la nata dels pobres.  M'agrada molt la nata amb xocolata i un poc la nata amb maduixes però quan hi ha merenga la resta de dolç, per a mi, passa a un segon lloc.  De fet ja tenc al blog altres receptes amb base de merenga (Melé suflé, Mil fulls de merenga, Mil fulls de merenga i fruites del bosc).

I és que crec que és un tema familiar. 

Mon pare tornava boig per una merenga. Sempre parlava de les merengues del forn de Ca na Mosca. Deia que quan era petit s'encortava al seu mostrador i no estava a plaer fins que li havien donat qualque cèntim per anar a comprar-ne una. Jo  he conegut les de la darrera etapa del forn i les record bé. És  ver que tot i que n'he menjades per molts de llocs no n'he trobades mai de tan bones i especials com les  de Ca na Mosca. Tenien una capa cruixent i eren ben plenes d'una merenga cuita però fluixa. Eren excel·lents. 

Portal del forn de ca na Mosca
(Imatge de l'Ajuntament de Felanitx)

Ens agradaven tant, a mon pare i a mi, que quan el forn va tancar ma mare va voler aprendre de fer-ne. Ho va intentar mil vegades. No li acabaven de sortir bé i així i tot  ningú no ho hauria dit, perquè tot i els defectes que hi trobàvem  tanmateix ens les acabàvem.

La transmissió d'aquest gust no s'ha aturat a mi. La meva filla Magdalena n'ha heretat l'afecció i és gràcies a ella que jo tampoc no m'he desanimat una vegada i una altra fins que hem trobat una recepta (ingredients, temperatura, temps, procediment...) al nostre gust.

He llegit diferents receptes i m'he decidit per la més senzilla. El moment més delicat és la cocció.

He de dir que ja l'he feta i repetida unes quantes vegades i sempre, a la fi,  han resultat francament bones. Han fet una crosta exterior i no s'han abaixat ni per dins ni per fora. Per això crec que puc conservar aquesta recepta que s'assembla a la de Ca na Mosca i esper que sigui la definitiva.

Ingredients:

Quatre blancs d'ou

200 g de sucre

(Si tenim blancs d'ou congelats de quan hem fet panades o cocarrois, com és el meu cas, i no recordam quants eren, hem de comptar que cada blanc fa uns 35g més o menys, així pesant-los  podem calcular quants en tenim.)

Procediment:

Encenem el forn a 120º amb ventilador si en té.

Preparam la llauna del forn amb un full de paper sulfuritzat.

Posam els blancs d'ou, que hem tengut una estona a temperatura ambient, dins un bol gros

Preparam el sucre.

Amb la batedora de varetes  començam a pujar els blancs a mitja velocitat. Quan ja fan sabonera podem augmentar-la. 

En ser un poc forts hi afegim tot el sucre però a manera de pluja sense aturar la batedora. 

En aquest moment la posam a la velocitat màxima i continuam batent fins que ja veim i comprovam que la merenga és ben forta (no cau en girar el bol).

Amb una espàtula o cullera grossa o amb una mànega adequada feim caramulls de merenga damunt el paper de la llauna. Els donam la forma que volem. No és el més important.

Val més que siguin grosses. Si són petites hi ha el perill que tot es quedi amb crosta i ens agraden fluixes per dins.

Les enfornam i deixam la porta del forn un dit oberta i travada si cal amb un estri de cuina metàl·lic. Si és de fusta pot cremar-se.

Hi han d'estar  entre 40 i 50  minuts.

En haver passat  el temps indicat, si ens agrada el color, apagam el forn i les hi deixam uns minuts. Si ha anat bé ja no baixaran.

En treure-les, tot i que no són gaire calentes, han de refredar i reposar unes hores  perquè en mossegar-les resultin cruixents i gens aferradisses. És recomanable fer-les hores abans de consumir-les, fins i tot es poden fer el vespre per al migdia següent.
Si les tastam quan només han refredat i no tenim la paciència d'esperar unes hores notarem una espècie de goma a la base. Pot ser que ens desanimem perquè no tenen res a veure amb la textura que tendran en haver passat les hores indicades.