Pasta a la Norma

És un plat de pasta que se sol fer amb macarrons (penne o penne rigate) o una altra pasta curta. És propi de Sicília i fa honor, segons diverses versions, al músic sicilià Bellini (1801-1835) autor de l'òpera Norma.

L'he conegut amb una de les lectures d'aquest estiu: Una relació perillosa de l'autora sarda Michela Murgia ( Ed. Proa 2018)

La protagonista, Eleonora,  menja aquest plat cuinat pel seu amant  Martin ( pàg. 204).

Si voleu dedicar set minuts a escoltar l'ària famosa, Casta diva,  de l'òpera Norma  cantada per Maria Callas, en què la protagonista Norma fa una pregària a la lluna, no perdreu el temps.

Deixam l'aliment més cultural i passam al gastronòmic.

Tractant-se de l'estiu i per tant època d'albergínies i sempre amb ganes de menjar pasta ens hem decidit a conèixer i a tastar Penne alla Norma. 

N'hem trobat receptes variades, els elements en comú a part de la pasta evidentment són les albergínies, l'alfabeguera fresca, la salsa de tomàtiga i el formatge ricotta.  En algunes receptes que es presenten com a originals s'utilitza la ricotta seca (al forn). Jo he utilitzat la que he trobat al mercat que és una espècie entre el formatge tendre i el brossat que coneixem.

Entre unes i altres informacions i els nostres gusts aquesta és la recepta.

Ingredients:

 (per a quatre persones)

400 g de pasta (tipus macarrons)

Dues albergínies

Una ceba mitjancera 

Dos alls

Una vintena de tomàtigues petites (cherry) (*)

Salsa de tomàtiga. La podem tenir feta d'abans aprofitant la d'una altra recepta (segons el nostre gust: quatre tomàtigues, un all petit, sal, pebre i un poc d'alfabeguera seca)

Unes fulles d'alfabeguera fresca

Una tassa de formatge ricotta

Sal i pebre

Oli d'oliva

(* En lloc de combinar aquests dos tipus de tomàtigues -cherry i salsa- hi ha receptes en què simplement fan una salsa de tomàtiga clàssica. A mi m'ha cridat l'atenció aquesta variació)

Procediment:

Començam bullint la pasta al dente amb molta d'aigua i sal.

Preparam la resta d'ingredients: 
- Pelam i tallam les albergínies  en daus petits i les deixam una estona en remull en aigua i sal. Les colam i les eixugam.
- Capolam  la ceba  

- Laminam els alls i rentam les tomatiguetes i les fulles d'alfabeguera.
- Preparam la salsa de tomàtiga si no la tenim feta d'abans.

En una pella posam un poc d'oli i sofregim la ceba. En ser un poc cuita hi afegim les albergínies. Ho salpebram poc perquè les albergínies ja tenen sal. Esperam que sigui cuit. 

En degotam, si volem, l'excés d'oli amb un colador i  ho reservam.

A part en una altra pella posam oli que pot ser el que ha degotat de l'albergínia i hi dauram els alls laminats. 

En ser un poc cuits  (no cremats!) hi afegim les tomatiguetes i les salpebram. 

Les deixam coure fins que són  pansides. En aquest moment hi afegim la salsa de tomàtiga i les fulles d'alfabeguera. Ho remenam i ho reservam.

A l'hora de reunir els ingredients, en un recipient gros col·locam   la pasta i la cobrim amb l'albergínia i finalment amb la salsa.

Els complementam amb uns trossos de formatge ricotta, que en mesclar-se a cada plat aporta una cremositat més semblant a la de la nata que no a la del formatge.