Rubiols
Les panades i els rubiols són dues menges relacionades amb les festes de Pasqua juntament amb la freixura.
Parlant de RUBIOLS (LLENGUA) no he trobat enlloc cap recepta que coincideixi
amb la de ca nostra. Hi ha multitud de farciments i variacions de
confitures, però a cap no hi he trobat aquesta combinació que ma mare anomenava "de les tres confitures": d'albercoc, de cabell d'àngel i d'ametlla. Aquest
darrer ingredient és, en teoria, el principal responsable que el farciment resulti espès i no vessi, a més d'aportar-hi un gust especial que associam només a aquestes dates. En algunes receptes trobades s'hi afegeix ametlla crua però no se'n fa cap confitura especial.
La nostra recepta té la mateixa quantitat d'oli, d'aigua i de suc de taronja.
El resultat és una pasta amb un aire de cruixent. No és d'aquell estil de "mantegades" (mantecados en castellà) que trobam en altres rubiols que evedentment també són bons, però no els nostres preferits.
Ingredients:
El resultat és una pasta amb un aire de cruixent. No és d'aquell estil de "mantegades" (mantecados en castellà) que trobam en altres rubiols que evedentment també són bons, però no els nostres preferits.
Ingredients:
(Pasta)
- 800 g. de farina fluixa més o menys
- 250 g. de saïm fluix (fred)
- 3 vermells d'ou
- una tassa de te d'oli
- una tassa de te de suc de taronja
- una tassa de te d'aigua
- 50 g. de sucre mòlt
- 500 g. de confitura d'albercoc*
- 250 g. de confitura de cabell d'àngel
- 250 g. de confitura d'ametlla* (recepta a part) (totes tres ben mesclades)
*Confitura d'albercoc
Les primeres vegades que vaig fer rubiols
vaig utilitzar confitura d'albercoc en conserva comercial perquè la
trobava més espessa que la casolana. Així i tot resultava al meu gust
massa dolça. Molt més si era feta a casa.
Ara a l'època dels albercocs en faig confitura poc dolça amb aquesta intenció.
De vegades, però, si la vull molt àcida ho he fet d'una altra manera:
Congel albercocs xapats i sense
pinyol en dues capses de gelat re utilitzades.
Una setmana abans de fer els rubiols,
una vegada ben descongelats i degotats els albercocs, faig una confitura amb molt poc
sucre, més o menys una cinquena part del seu pes. D'aquesta manera surt
àcida i no es fa malbé conservada dins la gelera per tan poc temps.
Després, mesclada amb la de cabell d'àngel i la d'ametlla, resulta al
punt que desitjam.
Procediment:
Tothom té el seu sistema i a la vegada semblant a tots però per si qualcú no n'ha fet mai, aquest apartat li pot servir per orientar-se un poc.
Feim la pasta mesclant primer tots els ingredients excepte la farina. En ser ben homogènia la mescla hi anam afegint la farina. La pasta resultant ha de ser fluixa però un poc consistent. La deixam reposar mitja hora.
Encenem el forn a 160º.
Feim bolles de 55 o 60 grams. Així ens surten més fàcilment iguals.
Amb un aprimador aplanam cada bolla i la col·locam damunt un paper rodó o quadrat que convé tenir ja preparat d'abans.
Hi tornam passar l'aprimador fins a fer-la tan prima com vulguem. No ho ha de ser excessivament.
Hi col·locam una cullerada de la confitura.
Doblegam el paper i ens queda el rubiol a punt d'acabar.
Amb els dits unim les voreres i amb la rodeta en tallam la part sobrant. Amb la mateixa rodeta marcam un dibuix a la vorera. Tallam el paper sobrant i el col·locam a la llauna.
El tancament és molt important perquè en bullir la confitura moltes vegades vessa. Jo no ho he arribat a controlar del tot. Sempre n'hi ha qualcun que vessa.
Els enfornam i hi han d'estar entre vint minuts i mitja hora a 160º.
Tothom té el seu sistema i a la vegada semblant a tots però per si qualcú no n'ha fet mai, aquest apartat li pot servir per orientar-se un poc.
Feim la pasta mesclant primer tots els ingredients excepte la farina. En ser ben homogènia la mescla hi anam afegint la farina. La pasta resultant ha de ser fluixa però un poc consistent. La deixam reposar mitja hora.
Encenem el forn a 160º.
Feim bolles de 55 o 60 grams. Així ens surten més fàcilment iguals.
Amb un aprimador aplanam cada bolla i la col·locam damunt un paper rodó o quadrat que convé tenir ja preparat d'abans.
Hi tornam passar l'aprimador fins a fer-la tan prima com vulguem. No ho ha de ser excessivament.
Hi col·locam una cullerada de la confitura.
Doblegam el paper i ens queda el rubiol a punt d'acabar.
Amb els dits unim les voreres i amb la rodeta en tallam la part sobrant. Amb la mateixa rodeta marcam un dibuix a la vorera. Tallam el paper sobrant i el col·locam a la llauna.
Els enfornam i hi han d'estar entre vint minuts i mitja hora a 160º.
Si agraden ensucrats:














Comentaris
Publica un comentari a l'entrada