Rubiols

Enllaços

 (PASQUA)



Les panades i els rubiols  són dues menges relacionades amb les festes de Pasqua  juntament amb la freixura.
 
Parlant de RUBIOLS (LLENGUA) no he trobat enlloc cap recepta   que coincideixi amb la de ca nostra. Hi ha multitud de farciments i variacions de confitures, però a cap no hi he trobat aquesta combinació que ma mare anomenava "de les tres confitures": d'albercoc, de cabell d'àngel i d'ametlla. Aquest darrer ingredient és, en teoria, el principal responsable que el farciment resulti espès i no vessi, a més d'aportar-hi un gust especial que associam només a aquestes dates. En algunes receptes trobades s'hi afegeix ametlla crua però no se'n fa cap confitura especial.



La nostra recepta té la mateixa quantitat d'oli, d'aigua de suc de taronja.
El resultat és una pasta amb un aire de cruixent. No és d'aquell estil de "mantegades" (mantecados en castellà) que trobam en altres rubiols que evedentment també són bons, però no els nostres preferits.

Ingredients:

(Pasta)
  • 800 g. de farina fluixa més o menys
  • 250 g. de saïm fluix (fred)
  • 3 vermells d'ou
  • una tassa de te d'oli
  • una tassa de te de suc de taronja
  • una tassa de te d'aigua
  • 50 g. de sucre mòlt
(Farciment)
  • 500 g. de confitura d'albercoc*
  • 250 g. de confitura de cabell d'àngel
  • 250 g. de confitura d'ametlla* (recepta a part)                                (totes tres ben mesclades)
*Confitura d'albercoc 
Les primeres vegades que vaig fer rubiols vaig utilitzar confitura d'albercoc en conserva comercial perquè  la trobava més espessa que la casolana. Així i tot resultava al meu gust massa dolça. Molt més si era feta a casa.

Ara a l'època dels albercocs en faig confitura poc dolça amb aquesta intenció. 
De vegades, però, si la vull molt àcida ho he fet d'una altra manera:
Congel albercocs xapats i sense pinyol en dues capses de gelat re utilitzades. 




Una setmana abans de fer els rubiols, una vegada ben descongelats i degotats els albercocs, faig una confitura amb molt poc sucre, més o menys una cinquena part del seu pes. D'aquesta manera surt àcida i no es fa malbé  conservada dins la gelera per tan poc temps. Després, mesclada amb la de cabell d'àngel i la d'ametlla, resulta al punt que desitjam.
Hem provat de fer altres mescles i tanmateix sempre ens agrada més aquesta.



Procediment:

Tothom té el seu sistema i a la vegada semblant a tots però per si qualcú no n'ha fet mai, aquest apartat li pot servir per orientar-se un poc.

Feim la pasta mesclant primer tots els ingredients excepte la farina. En ser ben homogènia la mescla hi anam afegint la farina. La pasta resultant ha de ser fluixa però un poc consistent. La deixam reposar mitja hora.
Encenem el forn a 160º.

Feim bolles de 55 o 60 grams. Així ens surten més fàcilment iguals.



Amb un aprimador aplanam cada bolla i la col·locam damunt un paper rodó o quadrat que convé tenir ja preparat d'abans. 



Hi tornam passar l'aprimador fins a fer-la tan prima com vulguem. No ho ha de ser excessivament.



Hi col·locam una cullerada de la confitura. 



Doblegam el paper i ens queda el rubiol a punt d'acabar. 



Amb els dits unim les voreres i amb la rodeta en tallam la part sobrant. Amb la mateixa rodeta marcam un dibuix a la vorera. Tallam el paper sobrant i el col·locam a la llauna. 









El tancament és molt important perquè en bullir la confitura moltes vegades vessa. Jo no ho he arribat a controlar del tot. Sempre n'hi ha qualcun que vessa.

Els enfornam i hi han d'estar entre vint minuts i mitja hora a 160º.



Si agraden ensucrats:







Comentaris

Entrades populars