Llonguet amb " berberetxos" (escopinyes)

No és tant una recepta com un record de l'adolescència.

De joveneta anàvem amb el grup d'amics a un local que anomenàvem l'Acció catòlica, on hi havia jocs de taula, ping pong, un frontó... i un conserge, l'amo en Pere, que despatxava refrescs, llepolies i entrepans.

Un d'aquests entrepans que sé cert que moltes persones com jo recorden era un llonguet amb "berberetxos" de llauna, per descomptat. Era boníssim i en en meu cas m'ha continuat acompanyant tota la vida. Jo l'he fet extensiu a la meva família  i els  agrada molt.

En una ocasió, no fa gaire, vàrem organitzar un sopar de llonguets amb berberetxos amb altres membres de la família que, per edat o per diferents motius, el desconeixien.  

Ara, com a sopar d'estiu i en petit grup hi hem tornat.

Fragment de la taula del sopar familiar

LLENGUA

*Sabem que  la paraula berberetxo és un barbarisme camuflat amb l'ortografia,  però la nostra voluntat és excusar-lo perquè pertany a una expressió fixada i peculiar de la nostra vida de joves  a Felanitx.

La paraula que correspon a aquest mol·lusc és escopinya, escopinya de gallet, copinya o altres variants.

Precisament puc recordar que quan era nina, a la platgeta de davant allò que ara és l'hotel Vistamar i en aquell temps era el Daisy, recollíem copinyes que anomenàvem gallets.

(Imatge d'Internet). Eren com aquests

*Quant a la paraula llonguet  es refereix a un tipus de panet allargat i ovalat amb un solc enmig que el fa particular.

Prové de l'adjectiu antic llong, llarg, i procedent del llatí longu, del mateix significat que el relaciona amb la forma del pa.

Per llonguets també són o eren coneguts els ciutadans de Palma en contraposició als pagesos dels pobles 

LA PREPARACIÓ

Els llonguets són ben coneguts a Mallorca i sobretot a Palma però potser han quedat un poc arraconats pels tipus variats de pans que tenim avui en dia.  Així i tot els darrers anys s'han tornat a popularitzar a Ciutat i fins i tot se n'organitzen dies i rutes gastronòmiques.

De vegades hem menjat aquesta conserva amb altres tipus de pa. Però el llonguet hi està especialment indicat perquè tractant-se d'una peça gruixada i de pasta forta sobretot quan ja han passat hores des de la seva fornada, aguanta molt bé el suc de les escopinyes i al mateix temps torna de bona queixalada quan s'ha ben humitejat.

Em fa ganes mostrar aquesta menja que no té res de tradicional ni de bona cuina però que ens fa passar gust de tant en tant.

Ingredients: 

Un llonguet per persona

Una llauna de berberetxos per a cada dues persones (segons la mida)

Tomàtiga de ramellet o similar

Oli d'oliva

Sal

Pebre bo

Suc de llimona ( molt)

Procediment:

Posam les copinyes i el seu suc en un bol i les trempam amb molt de suc de llimona (segons el gust) i pebre bo.

Obrim els llonguets i en feim un pa amb oli tradicional ( tomàtiga, sal, oli).

Col.locam els "berberetxos"  damunt un dels costats del llonguet i regam les dues bandes amb el suc dels berberetxos. Ha de resultar ben humit.

Tornam unir el llonguet i en feim pressió. Pot ser que regalimi. Bon senyal. Molt millor. 

I bon profit.