El pastís de crema de llimona i merenga, el Lemon pie americà, sempre em ve de gust quan en trob a qualque restaurant o cafeteria.
Ja era hora de fer-lo a casa i deixar-ne constància al blog.
La recepta original és tradicional tant a la cuina francesa, com a l'anglesa o a la nord americana.
La base comuna és la pasta trencada o pasta brisa i la crema de llimona. Els seus inicis eren sense merenga.
S'anomena trencada aquesta pasta que en sortir del forn és més trencadissa. La paraula brisa ve del francès brisée, que significa rompuda.
No cal dir que si es vol estalviar la feina es port comprar feta, congelada o fresca.
Existeixen gran quantitat de receptes d'aquesta coca a llibres, revistes, blogs...
La nostra és treta d'un dels primers llibres de cuina que vaig tenir. Va ser un regal de fa una quarantena d'anys i n'he arribat a fer receptes molt bones.
Cocinar mejor
Lisa Biondi i Marie Christine Conte.
Editorial Planeta Barcelona 1983
Apareix a la llista de Llibres de cuina consultats del blog
La vàrem fer una altra vegada amb motiu d'un aniversari i en forma de pastís gros, com a la recepta original.
Va ser molt bo però per la cruixentor de la pasta va resultar difícil fer-ne trossos sense rompre'ls. D'aquí va sorgir la idea d'elaborar la recepta en petits pastissets que anomenam cassoletes, d'acord amb el DIEC. Realment són unes petites cassoletes farcides, aquesta vegada de dolç.
LA RECEPTA
Ingredients:
Per a la pasta trencada
225 g de farina fluixa
115 g de mantega (en trossets petits)
Dues o tres cullerades d'aigua molt freda
Un polset de sal
Una cullerada de sucre
Per a la crema de llimona
40 g de farina fluixa
Dues cullerades de farina de blat de moro (en aquest cas Maizena)
120 g de sucre
1/2 L d'aigua bullent
Dos vermells d'ou
Sis cullerades de suc de llimona
Pell ratllada d'una llimona
Un polset de sal
20 g de mantega
Per a la merenga
Dos blancs d'ou (que hem reservat en utilitzar els vermells per a la crema)
75 g de sucre
Procediment:
Naturalment es pot fer a mà o amb aparells elèctrics d'ajuda. En aquesta ocasió l'he feta a mà excepte la merenga.
Pasta
Mesclam, tot d'un cop, l'aigua, la mantega, que havíem tengut fora de la gelera durant l'estona prèvia, la farina, la sal i el sucre. Es mescla molt fàcilment.
Reservam la pasta embolicada amb paper film durant uns vint minuts a la gelera.
Encenem el forn entre 180ºC i 200ºC (segons el forn) amb foc damunt i davall i amb aire.
Amb un aprimador escampam la pasta així com la volem de prima i en fem peces rodones amb l'ajuda de qualque tassó o cilindre. Encara si ho trobam les podem aprimar un poc més.
Per no haver de posar paper de forn i ciurons o un altre element de pressió dins cada cassoleta, i perquè ho he vist fer en qualque ocasió, les col·locam damunt les bases de motlles de flam o de magdalenes girats, untades de mantega si no són de silicona. Amb les mans pressionam les voreres cap al motlle i les picam amb una forqueta.
Pot ser les formes resultants no són tan regulars però l'operació em sembla més senzilla.
Les enfornam durant uns vint minuts. No han de ser molt cuites - molt torrades de color-.
Les treim i esperam que refredin. Les reservam.
Podem tenir aquesta feina feta del dia anterior si ens convé.
Crema
Tenim l'aigua que bull. En un bol posam el sucre i les farines i un poc de l'aigua calenta. Ho remenam i hi anam afegint un poc més d'aigua fins que ja s'ha fet una crema sense grums. Com si féssim una beixamel. En aquest moment abocam la crema dins l'aigua i sense deixar de remenar l'acabam de coure durant uns minuts.
En un altre bol batem els vermells d'ou (*) i hi mesclam una part petita de la mescla calenta. En ser ben homogènia l'afegim a la que tenim al foc i l'acabam de coure remenant-la fins que és més espessa.
(* En reservam els blancs per a la merenga)
Fora del foc hi mesclam el suc de llimona, la ratlladura i la mantega.
La reservam a la gelera tapada amb un paper film aferrat a la crema.
També podem tenir aquesta crema feta d'abans si ens convé.
Merenga
Amb la màquina i les varetes adequades, seguim el procediment de sempre. Començam pujant els blancs a poca velocitat. Quan ja fa un poc de sabonera augmentam la velocitat i en ser un poc consistent hi anam afegint el sucre a poc a poc i amb velocitat màxima fins que és prou forta.
Composició final
Farcim les pastes amb la crema de llimona.
Les cobrim d'una capa de merenga amb l'ajuda d'una mànega o amb una espàtula.
Les podem tornar a enfornar uns minuts perquè es daurin o, si en tenim, les podem daurar amb un cremador.
Han estat molt bones. L'endemà, reservades a la gelera, encara ho han estat molt si no més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada