Pàgines

ÍNDEX

diumenge, 26 de gener del 2025

Sopa de ceba



Viatjar amb tot el que suposa, no cal repetir-ho, és una descoberta o un retrobada, entre altres, gastronòmica. 

Ja n'havia menjat qualque vegada  però durant l'estada a París, el setembre de 2023, i en un restaurantet allunyat del centre més turístic, vàrem gaudir molt d'una sopa de ceba i em vaig animar a incorporar-la de tant en tant a la nostra cuina.

Sopa de ceba a un restaurant de París

La sopa de ceba és un plat senzill que es troba amb versions semblants a moltes cuines tradicionals, no únicament a la francesa, i des de temps antics. La seva base és el brou amb la ceba i el pa. 

El fet de remullar pa, normalment rostit,  en brous calents és un recurs de la cuina popular i econòmica i ens recorda el nostre pancuit i també les sopes de peix que podeu trobar al blog.

La que sí sembla  francesa és la Soupe d'oignons aux Halles,  versió que porta formatge al damunt.  Les Halles és un barri de París que deu el nom a un antic mercat, que actualment s'ha convertit en un centre comercial.  

Aquesta versió, amb formatge,  és la que ens va agradar i que feim avui per al blog.

He consultat algunes receptes a les xarxes i als llibres de casa. 

M'he decidit, amb algunes variacions, per la d'un llibre, que fa temps que m'acompanya i que he citat altres vegades: Cocinar mejor, de Lisa Biondi i Marie Christine Conte, una italiana i una francesa que són garantia a la cuina. La referència del llibre la podeu trobar a l'apartat del blog titulat LLibres de cuina consultats.

A la majoria d'imatges d'Internet i als restaurants es presenta la sopa en uns bols individuals que es poden posar al forn i servir ben calents.

La recepta que he pres com a base es presenta en una espècie de greixonera on s'acaben de coure totes les racions i m'he decidit a fer-ho així la primera vegada. A les fotos també apareix la sopa feta en un altra ocasió en bols individuals.


LA RECEPTA



Ingredients:

Dues cebes (Una ceba grossa per cada dues racions)

40 g de mantega 

Dues cullerades d'oli

Una cullerada plena de farina

Un litre i un quart de brou de carn

Llesquetes de pa (en aquest cas tipus francès- baguet) torrades prèviament al forn

100 g de formatge gruyère o emmental ratllat 

(En aquest cas n'hem combinat dels dos tipus)

Un raig de vi de Porto (o de conyac o de vi blanc)

Procediment:

Tallam la ceba a la juliana molt fina.

En una pella amb la mantega i l'oli saltam la ceba i en ser gairebé cuita hi afegim la farina. 



La deixam coure una estona més fins que comença a daurar-se.

La posam dins el brou que ja tenim calent. Hi afegim  la sal, el pebre i el vi i ho feim coure plegat una mitja horeta.

Encenem el forn per gratinar a 180º C.

En una greixonera ampla o en una altra cassola que pugui anar al forn, abocam el brou amb la ceba i a sobre, una mica endinsades, les llesques de pa ben cobertes del formatge ratllat. 



Ho enfornam fins que és daurat.

En servir-la, acabada de treure, repartim de dalt a baix les llesques i el brou en plats fondos.

Quan l'hem feta en bols individuals hem començat per posar una part del formatge al fons del plat.


Tant una vegada com l'altra hem passat molt de gust.

Queda incorporada com a plat de temps de fred.


Què hauria pogut millorar?

Sempre que feim una recepta en podríem rectificar qualque aspecte i molt més quan és la primera vegada que l'elaboram. 

A partir d'ara incorporaré aquest comentari a  les receptes que calgui perquè pot servir d'ajuda a qualsevol que ho llegeixi i a mi mateixa en tornar-hi.

En aquesta ocasió, tot i que ningú ho diria pel cas que n'hem fet, podria haver-hi posat més ceba per la quantitat de brou. Ha estat un poc més clara que no esperàvem. 

Les quantitats dels ingredients que apareixen a la recepta  ja estan corregides. 


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada