Macarrons

Els macarrons agraden a gairebé tothom. Cada família els fa al seu gust.

Com la majoria de pastes són d'origen italià i n'existeixen moltíssimes receptes (amb peix, amb carn, amb verdura...),

Fa anys que han proliferat entre els joves moltes de receptes en què s'hi posa una gran quantitat de formatge. Basta veure les que apareixen a les xarxes per constatar-ho. 

Moltes de les nostres  receptes clàssiques s'han vist modificades amb una bona quantitat de formatge gratinat: canalons, albergínies i carabassons  farcits, carns rostides i torrades, truites, coques...

Realment són molt bones però la presència i l'excés de formatge neutralitzen les diferències entre els gusts que les distingeixen.

Això mateix crec que ha passat amb els macarrons. Cercant receptes de macarrons a llibres antics no hi trobam mai aquest ingredient gratinat al damunt.

Quan pens en els macarrons que feia ma mare i que ens agradaven molt tampoc no s'assemblen gens als que feim actualment per més d'un motiu.

Així que amb els records de tots quatre que  en vàrem menjar moltes vegades avui hem intentat fer-los gairebé iguals.

LA RECEPTA

Ingredients:

400 g de macarrons

Tres o quatre costelles baixes sense tallar o uns 250 g de cap de llom.

Mitja cuixa  sense pell ni os i un tros de pit de pollastre 

Una ceba grossa

Un pastanagó

Tres carxofes(*)

Un parell d'esclata-sangs (*)

Un tassó de tomàtiga capolada

Dos alls

Formatge en pols

Tàperes

Oli d'oliva

Sal i pebre

(* Si, com ara,  n'és la temporada)

Procediment:

Començam salpebrant la carn.

En una pella amb oli calent donam color a les costelles baixes i les treim. D'aquesta manera les podem desossar més fàcilment i en feim trossets petits. 

Si això ens va vessa podem utilitzar cap de llom.

Continuam trossejant la resta de la carn.

Capolam la ceba amb els alls.

Preparam també en trossos petits el pastanagó, les carxofes i els esclata-sangs.

Sofregim en primer lloc els esclata-sangs i els reservam.

Continuam amb tota la carn i  hi afegim després la ceba amb l'all, el pastanagó i poc després la tomàtiga. Ho salpebram un poc  i ho deixam coure una bona estona. Poc abans de ser cuit hi incorporam les carxofes i el esclata-sangs.

Mentrestant bullim la pasta al nostre gust. La reservam.

En una cassola grossa mesclam els macarrons amb el sofregit.

En servir-los cada comensal s'hi posarà el formatge ratllat i les tàperes  (essencials a ca nostra) segons la preferència.