De vegades els viatges estimulen a fer una recepta del lloc visitat o que hi està relacionada.
EL VIATGE
En aquest cas ha estat Florència. No era la primera vegada que hi anàvem però feia molts d'anys. Florència és preciosa i té molts de llocs per visitar.
La gastronomia particular de la regió toscana no és ben bé la pasta ni la pizza, per més ho és a tota Itàlia, sinó la carn en múltiples versions. Vàrem tastar Bistecca a la fiorentina que ens va agradar molt. És un filet de vedella amb os a la brasa i servit a filets prims amb unes patates entre torrades i fregides.
Però tanmateix el que ens venia més de gust eren la pasta i la pizza.
La pizza ens va decebre un poc. La primera vegada vàrem pensar que el restaurant no era gaire bo. La segona vegada va ser igual. És una pasta fina amb voreres gruixades, estil napolitana, però amb la part central molt humida.
En canvi les pastes eren molt bones.
Alguns dels plats que vàrem menjar a Florència:
 |
| Ensalada i foccaccia |
 |
| Crostini amb carxofes |
 |
| Crostini amb mozzarella, pesto i anxoves |
 |
| Ensalada de ruca i pizza |
 |
| Pasta amb tomàtiga "pomodoro" |
 |
| Ensalada caprese |
En vaig prendre nota, n'he cercat informació i receptes i aquesta és la nostra versió.
EL NOM
El nom de la recepta alla sorrentina prové de Sorrento que és una població de la regió de la Campània que pertany a la ciutat metropolitana de Nàpols. Està situada al sud del golf de Nàpols, gairebé davant l'illa de Capri. No és d'estranyar que part dels ingredients de la recepta (tomàtiga, mozzarella, alfabeguera) coincideixin amb els de l'ensalada caprese. Precisament el formatge mozzarella i especialment de búfala es produeix sobretot al sud d'Itàlia i a la regió de la Campània especialment.
LA RECEPTA
Ingredients:
400 g de rigatone (pot ser qualsevol altra pasta curta)
Un quilo i mig de tomàtiga fresca o un pot gros de conserva (en aquest cas casolana)
Mitja ceba
Un all
200 g de formatge mozzarella (si pot ser de búfala)
Unes fulles d'alfabeguera fresca
Formatge ratllat o per ratllar tipus parmesà o maonès vell
Sal i pebre
Oli d'oliva
Procediment:
Per preparar la salsa capolam les tomàtigues, l'alfabeguera, la ceba i l'all.
En una pella amb un poc d'oli sofregim primer la ceba amb l'all i tot seguit hi afegim la tomàtiga i l'alfabeguera picada. Ho salpebram. La feim coure fins que és ben cuita.
Bullim la pasta al nostre gust. No ens agrada tan al dente com als italians però tampoc no ha de ser massa cuita. La reservam en un recipient de servir.
Preparam la mozzarella tallant-la en trossets petits i la mesclam amb la pasta encara calenta.
Quan la salsa és ben cuita la tiram sobra la pasta i la remenam. Veurem com la mozzarella es va fonent.
Convé fer els palts aviat perquè és bona la sensació del formatge fonent-se. Cada comensal s'hi afegeix el formatge ratllat al seu gust.
N'hem vist altres receptes en què la mozzarella es col·loca damunt la salsa i es gratina però la de la nostra experiència a Florència s'assembla més a la recepta d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada