Segons alguns experts valencians l'anomenada paella mixta (peix i carn) és producte únicament del reclam turístic. Segurament tenen raó però no hi ha dubte que n'ha resultat un plat molt saborós i al gust de quasi tothom.(LLENGUA:Arròs/Paella)
Per altra part, fer una entrada al blog d'aquesta recepta és un atreviment. Moltes persones fan a casa seva paelles més o menys clàssiques amb freqüència i aquest és el secret perquè surti bé. Sigui de la classe que sigui. Jo faig arrossos secs de peix, de verdura, de bacallà...i en canvi tenc poca pràctica en aquestes paelles més completes.
Però tanmateix és una de les receptes que tenc dictades de ma mare que durant molts d'anys i llevat d'alguna excepció va fer cada diumenge.
Era la que ens agradava més de les que tastàvem i sense tenir res especial, com a cada casa tenia alguna cosa que la feia particular, amb un procediment diferent de la que anomenava paella de peix i que al blog tenc com Arròs sec de peix.
Es pot dir que ara fa més de set anys que no hem tornat a tastar aquell gust.
Es pot dir que ara fa més de set anys que no hem tornat a tastar aquell gust.
Era hora que ho provàssim.
Ingredients:
(Per a quatre persones)
(Per a quatre persones)
Una sípia (prèviament bullida uns 10 minuts i deixada refredar a l'aigua i tapada)
Un colom (només les cuixes i les ales)
Tres ales de pollastre
200 g de costella baixa en trossos petits
Quatre escamarlans frescs
Gambes fresques (quantitat segons la mida)
Quatre mordales i cames congelades (opcional)
Una ceba
Dos alls
Dues tomàtigues
400 g d'arròs
1 litre de brou de peix
Sal i pebre
Oli d'oliva
Un sobret de safrà en pols
(Si es vol fer per a sis persones només cal augmentar la quantitat d'arròs (600 g), de brou (un litre i mig), de peces de marisc i la mida de la paella . La resta d'ingredients poden ser els mateixos)
Procediment:
Preparam els ingredients: capolam la ceba amb els alls i la tomàtiga a part, salpebram la carn i el marisc i trossejam la sípia.
En una pella amb bastant d'oli començam sofregint el marisc i el reservam a part. Reservam una part de l'oli.
Com que en aquest cas les gambes eren petites i n'hi havia unes quinze, en estar sofregides els hem llevat els caps que hem espremut. Hem afegit el suc resultant a l'oli reservat.
A la mateixa pella continuam sofregint la carn i quan ja té color hi posam la ceba amb els alls.
Un poc després hi afegim la sípia.
Finalment la tomàtiga.
Ho tornam salpebrar un poc. Ho deixam coure una bona estona amb poc foc.
Posam el brou en una olla. Quan el sofregit és a punt l'hi abocam amb una giradora perquè no s'hi incorpori tot l'oli. Comprovam que en queda bastant i evitam que la paella sigui oliosa en excés.
Ho feim bullir plegat uns minuts.
Posam l'oli reservat abans (del primer sofregit del marisc) dins una paella neta i adequada de mida per al nombre de racions.
La nostra paella és de 32cm de diàmetre, adequada per a quatre racions.
La posam al foc i en ser calenta hi tiram l'arròs. El feim rossejar un minut o dos. No ha de ser cuit només ha de modificar el color blanc per un poc transparent. És important que no ens passem perquè no absorbiria bé els gusts del sofregit ni del brou.
Hi abocam la meitat del brou sense tallades amb el safrà en pols. Ho remenam.
Després hi afegim la resta del brou amb la carn i també el marisc.
Segons les indicacions, i així ha resultat, quan ja tot és dins la paella no convé que sobrepassi dels botons corresponents a la part interior de les anses.
Ha de coure uns vint minuts. Ha de bullir suaument, amb el foc no gaire fort, d'altra manera s'evapora el brou massa aviat i l'arròs és cru.
El podem remenar qualque vegada mentre hi hagi brou. En començar a assecar-se ja no convé.
Si el brou és un poc just, convé tapar la paella una estona perquè encara sigui més lenta l'evaporació del brou.
El tastam per comprovar que és gairebé cuit i que està bé de sal.
En apagar el foc la deixarem reposar deu minuts. La podem tapar amb un drap però jo ho faig amb una capa de paper de cuina perquè s'assequi i amb paper de plata damunt perquè i no es refredi. El paper de plata sol faria humitat interior.
Olives i ravenets són un bon acompanyament per a aquest arròs. A l'estiu ho serà el pebre tendre i la tomàtiga.
Actualment crec que s'ha generalitzat el costum de dinar de paella com a plat únic, tant a casa com al restaurant. A ca nostra mai no va ser així. En menjàvem un plat, no solíem refegir perquè sempre hi havia qualque plat de darreria (rostit, peix, calamars...).
A ca nostra actual sí que hem refegit. Només hi afegim un poc de dolç com a bon diumenge. Ha sortit bé. L'arròs ben desfet i gustós ens ha animat a tornar-ne a fer.
Un colom (només les cuixes i les ales)
Tres ales de pollastre
200 g de costella baixa en trossos petits
Quatre escamarlans frescs
Gambes fresques (quantitat segons la mida)
Quatre mordales i cames congelades (opcional)
Una ceba
Dos alls
Dues tomàtigues
400 g d'arròs
1 litre de brou de peix
Sal i pebre
Oli d'oliva
Un sobret de safrà en pols
(Si es vol fer per a sis persones només cal augmentar la quantitat d'arròs (600 g), de brou (un litre i mig), de peces de marisc i la mida de la paella . La resta d'ingredients poden ser els mateixos)
Procediment:
Preparam els ingredients: capolam la ceba amb els alls i la tomàtiga a part, salpebram la carn i el marisc i trossejam la sípia.
En una pella amb bastant d'oli començam sofregint el marisc i el reservam a part. Reservam una part de l'oli.
Com que en aquest cas les gambes eren petites i n'hi havia unes quinze, en estar sofregides els hem llevat els caps que hem espremut. Hem afegit el suc resultant a l'oli reservat.
A la mateixa pella continuam sofregint la carn i quan ja té color hi posam la ceba amb els alls.
Un poc després hi afegim la sípia.
Finalment la tomàtiga.
Ho tornam salpebrar un poc. Ho deixam coure una bona estona amb poc foc.
Posam el brou en una olla. Quan el sofregit és a punt l'hi abocam amb una giradora perquè no s'hi incorpori tot l'oli. Comprovam que en queda bastant i evitam que la paella sigui oliosa en excés.
Ho feim bullir plegat uns minuts.
Posam l'oli reservat abans (del primer sofregit del marisc) dins una paella neta i adequada de mida per al nombre de racions.
La nostra paella és de 32cm de diàmetre, adequada per a quatre racions.
La posam al foc i en ser calenta hi tiram l'arròs. El feim rossejar un minut o dos. No ha de ser cuit només ha de modificar el color blanc per un poc transparent. És important que no ens passem perquè no absorbiria bé els gusts del sofregit ni del brou.
Hi abocam la meitat del brou sense tallades amb el safrà en pols. Ho remenam.
Després hi afegim la resta del brou amb la carn i també el marisc.
Segons les indicacions, i així ha resultat, quan ja tot és dins la paella no convé que sobrepassi dels botons corresponents a la part interior de les anses.
Ha de coure uns vint minuts. Ha de bullir suaument, amb el foc no gaire fort, d'altra manera s'evapora el brou massa aviat i l'arròs és cru.
El podem remenar qualque vegada mentre hi hagi brou. En començar a assecar-se ja no convé.
Si el brou és un poc just, convé tapar la paella una estona perquè encara sigui més lenta l'evaporació del brou.
El tastam per comprovar que és gairebé cuit i que està bé de sal.
En apagar el foc la deixarem reposar deu minuts. La podem tapar amb un drap però jo ho faig amb una capa de paper de cuina perquè s'assequi i amb paper de plata damunt perquè i no es refredi. El paper de plata sol faria humitat interior.
Olives i ravenets són un bon acompanyament per a aquest arròs. A l'estiu ho serà el pebre tendre i la tomàtiga.
Actualment crec que s'ha generalitzat el costum de dinar de paella com a plat únic, tant a casa com al restaurant. A ca nostra mai no va ser així. En menjàvem un plat, no solíem refegir perquè sempre hi havia qualque plat de darreria (rostit, peix, calamars...).
A ca nostra actual sí que hem refegit. Només hi afegim un poc de dolç com a bon diumenge. Ha sortit bé. L'arròs ben desfet i gustós ens ha animat a tornar-ne a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada