Dos poemes de dos autors diferents que elogien la flor de taronger anomenada també tarongina.
* La flor de taronger.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993)
La
flor del taronger
Pública flor i publicat enigma,
pública flor del taronger, de pètals
d'algun antic calendari de pedra,
principi dens, remotíssim, perdut,
oh flor del sí, oh flor sagramental!
Arriba març: com un vedell arribes
atarantant els matins del meu poble.
Molt has torbat la meua adolescència
i encara més la meua maduresa.
Olor dels horts, preponderant, total,
que convocaves guitarres molt dolces,
aigua del rec, fertilitats incògnites.
El meu cant ol a flor de taronger,
com el meu cos, tota la meua vida.
Segell, anell, lenta olor que penetres
cambra i cervell i te'n duus els amants
a fer l'amor i fer les seues coses,
olor profunda i rica en savieses.
Per ella sols, tan sols per ella, dic
el compromís de tornar altre jorn:
que creuarà els carrers del meu cant
com ha creuat tota la meua vida.
Un pam més alt que el més alt, arribava
la seua olor de vida i descendència.
Pública flor i publicat enigma,
pública flor del taronger, de pètals
d'algun antic calendari de pedra,
principi dens, remotíssim, perdut,
oh flor del sí, oh flor sagramental!
Arriba març: com un vedell arribes
atarantant els matins del meu poble.
Molt has torbat la meua adolescència
i encara més la meua maduresa.
Olor dels horts, preponderant, total,
que convocaves guitarres molt dolces,
aigua del rec, fertilitats incògnites.
El meu cant ol a flor de taronger,
com el meu cos, tota la meua vida.
Segell, anell, lenta olor que penetres
cambra i cervell i te'n duus els amants
a fer l'amor i fer les seues coses,
olor profunda i rica en savieses.
Per ella sols, tan sols per ella, dic
el compromís de tornar altre jorn:
que creuarà els carrers del meu cant
com ha creuat tota la meua vida.
Un pam més alt que el més alt, arribava
la seua olor de vida i descendència.
* Tarongina- cançó de maig
Apelles Mestres (Barcelona 1854-1936)
Lo taronger floreix,
tot ell és
flaire;
la flor del taronger
perfuma l’aire.
Amb son
preuat perfum
l’oreig s’adorna,
parteix ben lluny amb
ell…
mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
Oh vida
mia!,
baixem al jardí junts
al caure el dia.
Brandant
lo taronger,
al vent s’inclina,
i una ruixada en cau
de
tarongina.
Correm sota el brancall,
ma companyona,
i et
teixirà la flor
blanca corona.
Correm, que el
taronger
perfuma l’aire!
Correm… que el mes de maig
no
dura gaire!
Pom
de cançons,
escrit entorn a l’any 1900
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada