Un nom senzill, una recepta fàcil.
En general les receptes que record de ma mare i que vaig anar apuntant quan encara hi era a temps, eren les que ens agradaven més. Això va fer que n'obviàs algunes de diàries que no em cridaven l'atenció.
Ha estat a través d'una bona amiga, gairebé familiar, i bona cuinera, experimentada, Manuela Vicens, que, veient-la cuinar, m'ha retornat aquesta recepta que havia oblidat i que m'agradava molt. Ara és la recepta de na Manuela. Segur que no serà la darrera del seu repertori.
Ingredients:
(Ben bé per a sis persones, segons la mida del pollastre)
(Ben bé per a sis persones, segons la mida del pollastre)
Un pollastre, en trossos mitjancers (en el nostre cas sense pell)
Cinc o sis cebes tallades a la juliana
Dos alls
Oli d'oliva
Sal, pebre
Dues fulles de llorer
Dues cullerades de picada de tomàtiga torrada, alls i bessons d'ametlla (*)
Dos tassons d'aigua
Opcional: unes tallades de pinya en conserva
(*Un consell de na Manuela: quan torram tomàtiga i alls per capolar amb ametlles, en feim de més i congelam la picada sobrant . Ens serveix per a molts de tipus de guisats)
Opcional: unes tallades de pinya en conserva
(*Un consell de na Manuela: quan torram tomàtiga i alls per capolar amb ametlles, en feim de més i congelam la picada sobrant . Ens serveix per a molts de tipus de guisats)
Procediment:
Encenem elforn a 200º. En una rostidora untada d'oli hi enrogim les tallades de carn salpebrades.
També es poden fregir en una pella, però preferim reduir calories, en facilitam la feina i també ho trobam bo. En tenir color, les posam en una greixonera o cassola on afegim el suc del rostit i l'aigua; feim que bullin una estona.
Mentrestant en una pella grossa amb poc oli fregim a foc baix la ceba amb els alls que al començament no ens hi cap i que amb la cocció es redueix.
Quan s'ha reduït un poc hi afegim sal, pebre i el llorer. La remenam i esperam que s'acabi de coure.
Arribat el moment afegim la ceba a la carn i també la picada.
(Na Manuela també hi posa trossos de pinya)
Ho remenam, ho tastam i ho rectificam de sal i pebre, si cal. Ho deixam coure plegat una estona més.
La ceba sempre és un bon acompanyament, però no sé si és la picada o el conjunt de tots els ingredients que fan que el pollastre agafi un gust especial i molt bo.
Ah! I és un d'aquests plats que exigeixen mullar-hi pa.
Encenem elforn a 200º. En una rostidora untada d'oli hi enrogim les tallades de carn salpebrades.
També es poden fregir en una pella, però preferim reduir calories, en facilitam la feina i també ho trobam bo. En tenir color, les posam en una greixonera o cassola on afegim el suc del rostit i l'aigua; feim que bullin una estona.
Mentrestant en una pella grossa amb poc oli fregim a foc baix la ceba amb els alls que al començament no ens hi cap i que amb la cocció es redueix.
Arribat el moment afegim la ceba a la carn i també la picada.
(Na Manuela també hi posa trossos de pinya)
Ho remenam, ho tastam i ho rectificam de sal i pebre, si cal. Ho deixam coure plegat una estona més.
Ah! I és un d'aquests plats que exigeixen mullar-hi pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada