Coca magdalena amb taronja (I)

Enllaç:

LLENGUA (Coca magdalena)

La mestra de ca nostra  per excel·lència en qüestió de dolços va ser, ja ho he dit  altres vegades, la Tia Catalina Alosa, una cosina de ma mare, fornera. 

Segons ma mare la recepta  de la coca magdalena era la seva (ous, sucre, farina i suc de taronja).

No ha estat fins que la seva néta Catalina Valens m'ha mostrat i deixat una plagueta amb els seus apunts que va trobar entre els papers del forn, que he comprovat que aquesta barreja que a ca nostra anomenam coca magdalena és la seva Coca de taronja, amb algunes quantitats diferents dels ingredients. 

Aquesta és la recepta amb les  quantitats exactes del seu quadernet, expressades en lliures.

LA RECEPTA

Ingredients:

Sis ous

Una lliura de sucre (400g)

Mitja lliura de farina fluixa (200 g)

Mig tassó de suc de taronja
Sucre mòlt (per ensucrar-la)

Procediment:

Encenem el forn a dalt i a baix,  amb ventilador a 175º.

Separam els vermells dels blancs i preparam la resta d'ingredients.

En primer lloc pujam els blancs dels ous amb la batedora de varetes fins que són ben consistents.

Després, a part, els vermells i el sucre amb el suc de taronja. 

Ho feim amb aquest ordre perquè no cal netejar les varetes. Amb l'ordre contrari ho hauríem de fer perquè els blancs no pujarien.

Afegim a la mescla vermellosa la farina i també ho batem amb la batedora. És important que estigui ben mesclada.

Finalment hi incorporam els blancs pujats. Ho  acabam de mesclar a mà amb una espàtula.

Preparam un motlle folrat amb paper de cuina.

L'inconvenient és que els plecs del paper es veuran a la coca, però per altra banda mai no s'aferra i és molt més fàcil de desemmotllar. 

Tenim el forn calent i hi enfornam la coca.

Hi ha d'estar entre trenta i quaranta-cinc minuts. A partir de la mitja hora ja no baixa i convé  anar comprovant amb el típic escuradents que encara no és cuita del tot perquè depèn de la mida i l'altura del motlle que faci més o menys via a coure's. 

Si la feim de tres ous amb trenta minuts és cuita. Si la feim de sis, com la recepta indicada, calen com a mínim quaranta minuts.  

Queda un exterior un poc escrostonat i en canvi un interior molt flonjo i humit.

En treure-la la deixam refredar un poc abans de desemmotllar-la.

Com podem observar la superfície no és perfecta a causa del paper de forn. Si no ens agrada la podem millorar amb sucre mòlt.

Aquesta coca, com moltes de les dolces, és gairebé millor si la feim un dia abans de menjar-ne o almenys unes hores abans.

En tastar-la no ha estat gaire diferent de l'altra recepta però ha resultat més ferma,  esponjosa i molt melosa supòs per la quantitat de sucre.

I continuam pensant que, tot i ser adequada per menjar-ne amb xocolata desfeta, amb maduixes o amb gelat, com a base de pastís... és tan bona que no li cal companyia.