* Moll o roger
MANUEL CUYÀS
VUITS I NOUS EL PUNT AVUI (11 abril 2013)
(Fragment)
Estava a punt de fregir-me uns rogers quan se'm va ocórrer preguntar a través del Twitter quin nom donaven els meus “seguidors” a aquest peix: si roger o moll. Vaig rebre respostes com mai, i tal com va observar en un moment de la discussió l'home de teatre i gastrònom Borja Sitjà, es podia concloure que del Llobregat en amunt s'imposa el roger i a la Catalunya Nova el moll. Amb matisos. A Barcelona és moll, a Badalona, també, i hem d'arribar a Premià de Mar perquè es produeixi l'aiguabarreig. A partir de Mataró queda fixat roger i encara que a Arenys de Munt demanin molls quan van a plaça, a Canet, com va assegurar des de París el corresponsal de TV3 Toni Cruanyes, són rogers “de tota la vida”. El periodista Lluís Bou va informar que a Gràcia de Barcelona en diuen rogers, al contrari de la resta de la ciutat, però ja se sap que Gràcia sempre va de diferent i els cines Verdi volen subtítols. Em va fer una mica de pena un senyor de Manresa que va afirmar que no en diu ni d'una manera ni d'una altra perquè aquest peix excels no els arriba, i encara me'n va fer més el silenci dels “corresponsals” de Lleida perquè deu voler dir que efectivament els molls o rogers no s'endinsen al país i són de consum costaner. Em va causar alarma que a l'Hospitalet i a Cornellà de Llobregat, municipis de forta pressió castellanoparlant, en diguin salmonetes. Cap al final van aparèixer les Balears: molls.
Estava a punt de fregir-me uns rogers quan se'm va ocórrer preguntar a través del Twitter quin nom donaven els meus “seguidors” a aquest peix: si roger o moll. Vaig rebre respostes com mai, i tal com va observar en un moment de la discussió l'home de teatre i gastrònom Borja Sitjà, es podia concloure que del Llobregat en amunt s'imposa el roger i a la Catalunya Nova el moll. Amb matisos. A Barcelona és moll, a Badalona, també, i hem d'arribar a Premià de Mar perquè es produeixi l'aiguabarreig. A partir de Mataró queda fixat roger i encara que a Arenys de Munt demanin molls quan van a plaça, a Canet, com va assegurar des de París el corresponsal de TV3 Toni Cruanyes, són rogers “de tota la vida”. El periodista Lluís Bou va informar que a Gràcia de Barcelona en diuen rogers, al contrari de la resta de la ciutat, però ja se sap que Gràcia sempre va de diferent i els cines Verdi volen subtítols. Em va fer una mica de pena un senyor de Manresa que va afirmar que no en diu ni d'una manera ni d'una altra perquè aquest peix excels no els arriba, i encara me'n va fer més el silenci dels “corresponsals” de Lleida perquè deu voler dir que efectivament els molls o rogers no s'endinsen al país i són de consum costaner. Em va causar alarma que a l'Hospitalet i a Cornellà de Llobregat, municipis de forta pressió castellanoparlant, en diguin salmonetes. Cap al final van aparèixer les Balears: molls.
(...)
* Fruits i cultura de la Mediterrània
ANDREU MANRESA
ULL DE PEIX EL PAÍS (30 juliol 2016)
(Fragments)
Aquest mar suscita una sola cultura perquè comparteix el vent, els viatges i sobretot els mateixos peixos a les seves cantonades
El perfil d'un moll, peix territorial, petit, que habita i tresca amb les seves barbes fregant el paisatges de les roques litorals, als alguers i als fons grisos de llot, també, és de bellesa vermellosa, tradició de pesca, noble i de gran consideració a taula, hauria de figurar com un logotip, codi digital o moneda comuna, en un disseny natural que identifiqui la diversa complexitat de la gent de la Mediterrània.
(...)
Els molls i altres peixos menors, són els exemplars
comuns de les pedres de les peixateries contemporànies, ara amb gel,
acer i escuma blanca, massa poblades de captures de granja, uniforme
i greixos. Els molls, frits amb farina marcada amb pebre vermell, de
tap de quartí, segons deixà escrit na Margalida Sanxo de son
Collet. O desfets en lloms sense espines fets, pocs, dins paper de
cuina, o arrebossats i fregits, suament, sense massa decorat; en
escabetxo, al forn sencers, embolicats en fulla de pàmpol, a la
grega. Vermell o rosat, de carn blanca el moll i els seus fetgets
devora semblen una àncora vitenca. El perfil exacte del peix més
bell i comú, com tothom, segurament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada