* L'AMARGOR DE LA CAMA-ROJA
Climent PICORNELL
(Fragment)
(...)
Els nostres avantpassats
menjaven algunes herbes silvestres que la natura els oferia sense
haver-les de cultivar. Les anaven a “cercar”. En
aquestes cerques, a més dels espàrrecs, bolets,
caragols, mores d’abatzer o aranyons, recol·lectaven
una sèrie d'herbes com els colissos i les cames-roges. Avui en dia
ja s'ha perdut o és més testimonial que altra cosa. Sigui com
sigui, a final de la tardor, entrada d'hivern, surten les cames-roges
( Chichorium intybus ) del mateix gènere que les
endívies i l’escarola. La cama-roja quan
creix es fa alta, amb tronquets articulats amb una flor color de cel.
Però les cames-roges són bones quan les plantes són molt tendres,
quan no han sortit més que uns dits i tenen una gran part
blanquinosa soterrada. Són bones per menjar bullides, però les
preferesc trempades com en una ensalada, el seu gust amargant és
fort i molt particular i diuen que ajuden a fer bé les digestions.
Un temps, les seves arrels eren torrades i capolades, el producte
escaldat o bullit, també amarg, xicòria, es prenia com a
substitutiu del cafè, escàs i molt més car. (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada