No és una recepta gaire original. Tampoc no té gaires secrets, però ningú no la fa exactament igual. Essent un dels plats propis de Nadal, a més de menjar-ne, m'ha fet ganes compartir-la al blog. És la recepta de ma mare. És molt senzilla. La condició principal és que la porcella no ha de ser grossa. La seva recomanació: entre cinc i sis quilos. El patató és el que feia la meva padrina Alosa, sa mare. El record especialment bo.
Ingredients:
Per a quatre racions (suposant que hi ha un primer plat) i segons els comensals. Les quantitats són orientatives.
Preferim rostir parts d'una porcella petita (màxim de sis quilos sencera)
Dos quilos de porcella (en el nostre cas dues cuixes o una cuixa i la part de dels costelles). Més o menys 500 g per persona.
Sal, pebre
Suc d'una llimona
Dues cullerades de saïm
Mig tassó d'oli d'oliva
Mig tassó de vi negre
Mig tassó d'aigua
Mig tassó d'oli d'oliva
Mig tassó de vi negre
Mig tassó d'aigua
Mig litre de xampany
Un quilo i mig de patató
Cinc alls
Oli d'oliva
Mig tassó de vi negre
Un raig de vinagre
Sal
Procediment:
Les fotografies són de dues ocasions diferents.
A la carnisseria ens han marcat la porcella perquè després, cuita, sigui bona de trossejar. La preparam el dia abans simplement salpebrant-la a voler. La deixam a la gelera.
A l'hora de coure-la encenem prèviament el forn a 180º, sense aire.
En una rostidora abocam el suc de la llimona, el vi i l'aigua.
Hi posam la porcella, feim que es remulli un poc per totes bandes i la treim.
Col·locam la graella a la rostidora i a sobre la carn.
La untam amb el saïm i la regam amb l'oli.
L'enfornam. Durant la primera hora no la tocam.
En una rostidora abocam el suc de la llimona, el vi i l'aigua.
Hi posam la porcella, feim que es remulli un poc per totes bandes i la treim.
Col·locam la graella a la rostidora i a sobre la carn.
La untam amb el saïm i la regam amb l'oli.
L'enfornam. Durant la primera hora no la tocam.
Quan fa una hora que cou hi abocam una tercera part del xampany. Repetim l'acció dues vegades més durant la següent hora.
En fer dues hores que cou, és gairebé cuita.
Canviam el forn a mode de grill i la hi deixam fins que la pell o cotna és ben cruixent.
Resultarà, així, amb la pell molt cruixent.
En fer dues hores que cou, és gairebé cuita.
Canviam el forn a mode de grill i la hi deixam fins que la pell o cotna és ben cruixent.
Resultarà, així, amb la pell molt cruixent.
La treim i la separam del suc.
Durant la cocció preparam el patató.
El pelam i el fregim amb abundant oli, amb els alls aixafats i a poc foc. El salam.
En ser gairebé cuit, en treim gran part de l'oli i hi abocam el vi i el vinagre.
El feim coure uns minuts més fins que es redueixin els líquids.
El posam dins el suc del rostit que hem separat de la porcella i el tornam a posar al forn durant cinc minuts més.
En treure'l, recollim el suc de la rostidora i en llevam l'excés d'oli.
Hem sabut que un acompanyament antic de la porcella era la salsa de magranes agres (recepta a part) Com que n'havíem fet durant la tardor, l'hem volguda provar. Tota sola era amarga, amb la carn de la porcella ha estat boníssima.
Evidentment un altre complement clàssic és l'enciam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada