Melicotons farcits

Una altra de les receptes sorgides de les converses amb l'amiga Antònia Monserrat. 

Aquesta sí que la vaig fer moltes vegades mentre ella encara hi era. Feia gràcia que ella me le digués com a molt bona encara que només l'havia feta una vegada. Als seus no els agradava especialment la barreja de fruites i salat i, en canvi, a ca nostra des de la primera vegada que la vaig fer es va convertir en un clàssic d'estiu. Si no hi pens, sempre hi ha qualcú que diu "Que no hem de fer els melicotons de n'Antònia?"

A part de bons també són apropiats per a un sopar amb convidats per la facilitat d'elaboració, l'originalitat dels ingredients i la presència del plat, a més a més, molt refrescant.

Ingredients:

(Per a quatre o sis persones)

Dotze meitats de melicotons en conserva (en almívar)

Una lletuga d'enciam

Una llauna grossa i una de petita o un pot de tonyina amb oli d'oliva (com més bona millor)

Un pot de sucedani de caviar negre (ous de lump)

Tres o quatre cullerades de maionesa

Procediment:

Netejam, eixugam i tallam l'enciam a trossets petits (a la xifonada).

El col·locam en una palangana o en un plat gros i pla.

Treim els melicotons del pot i els col·locam damunt l'enciam que a més de bo assegura que no es moguin els melicotons.

Obrim les llaunes o el pot de tonyina i en treim tot l'oli. En desfeim els trossos.

Hi mesclam la maionesa a poc a poc per no posar-n'hi de més. 

Omplim amb la pasta cada una de les meitats dels melicotons. Més que farcir-los els cobrim amb tota la pasta. 

Finalment posam una culleradeta de postres del sucedani del caviar damunt cada meitat. 

Reservam el plat una bona estona a la gelera. Fresc resulta una combinació sorprenentment bona.

Evidentment si s'utilitza caviar d'esturió encara deu resultar millor. El preu, la dificultat d'aconseguir-ne i el poc costum de menjar-ne  fa que ens conformem i gaudim  del sucedani.

Enllaços:
CURIOSITATS (Sobre el caviar)