Quan faig aquesta recepta l'incloc a l'apartat de plats dolços. Per ara, no em veig motivada a obrir-ne un de Confitures. No en solem menjar gaire - calories, sucre - però sí que ens agrada tenir-ne d'algunes classes per posar als rubiols. Posteriorment ja la faig aparèixer al grup de Conserves.
I aprofitant el present que uns bons amics nostres ens han fet de prunes de frare llarg molt plantoses i bones, a part de menjar-nos-en de fresques, m'he decidit a fer-ne dos pots: un per complementar un berenar excepcional o alguna recepta i un altre per fer els rubiols de Pasqua.
Qui sap si, més endavant, l'índex de receptes comptarà amb un nou apartat. Això té el blog, la mobilitat que permet.
Ingredients:
1k (més o menys) de prunes de frare llarg. En quedaran uns 800g sense pell ni pinyol.
400g de sucre
Una cullerada discreta de suc de llimona
Procediment:
Rentam les prunes i les escaldam dos minuts en aigua bullent. Això permetrà pelar-les molt fàcilment.
Per pelar-les i llevar-los els pinyols va bé utilitzar uns guants dels acostumats. Jo en tenc sempre de làtex. Podem fer-ho ràpidament amb les mans i no ens tornen negres. Al mateix temps no fa res si les esclafam un poc.
Quan ja ho hem fet les posam en un bol juntament amb el sucre i les conservam unes hores a la gelera.
Quan puguem fer la confitura, col·locam el preparat en una cassola i la posam al foc lent. Ha de bullir uns 45 minuts suaument. No cal dir que hem d'anar remenant-la perquè no s'aferri.
Quan ja és gairebé cuita, hi afegim el suc de llimona.
Aquest suc, a causa de la pectina, fa que s'espesseeixi. A més li confereix una acidesa afegida que ens agrada.
Ho remenam i esperam 10 minuts més. Podem apagar el foc.
Segurament no caldrà perquè tant la pruna com la llimona tenen gran quantitat de pectina, però si en haver refredat, la trobam massa líquida, la podem coure una estona més.
És aquest el moment de preparar els pots. Convé que la tapadora no tengui cops ni rovell.
Rentam les prunes i les escaldam dos minuts en aigua bullent. Això permetrà pelar-les molt fàcilment.
Per pelar-les i llevar-los els pinyols va bé utilitzar uns guants dels acostumats. Jo en tenc sempre de làtex. Podem fer-ho ràpidament amb les mans i no ens tornen negres. Al mateix temps no fa res si les esclafam un poc.
Quan ja ho hem fet les posam en un bol juntament amb el sucre i les conservam unes hores a la gelera.
Quan puguem fer la confitura, col·locam el preparat en una cassola i la posam al foc lent. Ha de bullir uns 45 minuts suaument. No cal dir que hem d'anar remenant-la perquè no s'aferri.
Quan ja és gairebé cuita, hi afegim el suc de llimona.
Aquest suc, a causa de la pectina, fa que s'espesseeixi. A més li confereix una acidesa afegida que ens agrada.
Ho remenam i esperam 10 minuts més. Podem apagar el foc.
Segurament no caldrà perquè tant la pruna com la llimona tenen gran quantitat de pectina, però si en haver refredat, la trobam massa líquida, la podem coure una estona més.
És aquest el moment de preparar els pots. Convé que la tapadora no tengui cops ni rovell.
Si ho trobam convenient podem esterilitzar els pots bullint-los oberts i amb la tapa durant 20 minuts.
Jo simplement els he escurats bé i els he eixugats.
Quan la confitura és freda procedim a omplir-los i a tancar-los molt fort.
En aquest cas ha resultat la quantitat exacta per a dos pots però no ens hauria sabut gens de greu que n'hagués sobrat un poc. Guardada a la gelera ja n'hauríem pogut menjar el mateix dia.
Preparam una olla alta amb aigua que cobreixi els pots tancats. Hi posam un drap qualsevol a la base i els pots a damunt. Així no fan renou ni colpegen l'olla en bullir.
Comptam uns 30 minuts a partir de quan arrenqui el bull. Després apagam el foc i no els treim fins que han refredat que és quan els podem etiquetar i corservar al rebost.
Enllaços:
Cuinarassa i tan bé explicat
ResponElimina