Sobre l'arròs

(Recepta: Arròs sec de peix)

La cultura popular, molt present als menjars,  també té un espai per a l'arròs.

*Refranys i frases fetes: (DCVB)

Anar s'arròs a grumallons: anar malament, dur mal cami un negoci o assumpte (Mall., Men.).

Fer s'arròs per sa trompa: fracassar (Mall.)

S'arròs fa es cap gros (Mall., Men.)

Sia d'arròs, sia de faves, estiga jo ple (Mall.). 

Tant és arròs com fil negre (Men.)

*Gloses

(Cançoner popular de Mallorca - V. tercer R. Ginard)
N'hi apareixen una bona col·lecció del les quals he triat aquesta de Sant Jordi: 

Vet aquí un plat d'arròs
que per vós he aguiat;
mai del món n'haureu menjat
que sigui més bo pes cos!  

*Respecte a l'origen d'aquest cereal existeixen llegendes antigues, dues de les quals són recollides en aquests dos enllaços i que reproduesc a continuació:

http://www.casaasia.cat/actividad_infantil/detalle/18084-la-llegenda-de-l-arros

Una de les més antigues, i també de les més encisadores, és un relat sobre Siva, la tercera persona del Trimurti hindú, que creà una donzella d’una bellesa extraordinària, a qui va anomenar Joia Radiant. Va voler posseir-la, però ella exigí condicions, una de les quals era trobar un aliment que sempre fos agradable al paladar. Siva no va trobar aquest aliment però així i tot insistí a forçar Joia Radiant i ella morí a l’instant. Al cap de quaranta dies, de la tomba de la donzella sortí una llum i va néixer una planta. Siva va comprendre que era l’aliment que Joia Radiant havia demanat i el va anomenar padi, que per alguns traductors sembla que vol dir arròs.

http://literaturaicuinamediterrania.blogspot.com.es/2012/01/llegenges-al-voltant-de-larros.html

Fa molts anys, a la Terra hi havia més arbres i plantes, fruites més grans i dolces, i els homes i les dones eren més forts que ara. L'arròs era el principal aliment de la gent i la mida d'un gra d'arròs era molt més gran que el de l'arròs d'avui en dia. La llegenda explica que era tan gran l'arròs, que amb uns pocs grans d'arròs les persones quedaven satisfetes.

Gràcies a això, els ciutadans de l'Índia no havien de treballar durament cultivant l'arròs i recollint la collita, com es fa ara, ja que quan estava madur, el mateix arròs es desprenia de les tiges i rodava cap als graners dels pobles. Diu la història que un any, a l'Índia, quan l'arròs era més gran i més abundant que mai, una àvia va dir a la seva néta: "Els nostres graners són massa petits. Anem a construir-ne uns de més grans".

Quan l'antic graner va ser abatut i el nou encara s'estava construint, l'arròs estava madur al camp. Es van donar molta pressa per acabar de construir-lo però l'arròs ja baixava rodant pels camps fins al graner, i la família no podia guardar-lo perquè encara estaven construint un graner més gran. La senyora es va enfadar tant que va colpejar un gra d'arròs i va cridar: "No podries esperar als camps fins que estigui llest el nostre graner? Llavors l'arròs es va trencar en mil trossos i va dir:" D'ara en endavant, esperarem al camp fins que ens vulgueu ". Des de llavors l'arròs ha estat molt petit, i la gent ha de treballar durament per a recollir-lo dels camps.