Arròs / Paella

(Recepta: Arròs sec de peix)

*Arròs

La paraula arròs procedeix de l'àrab  ar-rozz, que vendria d'un mot indi. A gairebé totes les llengües europees té el mateix origen:

arròs (català i occità)

riz (francès)
riso (italià)

arroz (castellà, gallec, basc)

reis (alemany)
rice (anglès)

El DCVB parla de  14 maneres  d'anomenar l'arròs als Països catalans segons com és cuinat i entre les quals trobam arròs sec  que  és  el que és cuit amb poc brou.   També m'han cridat l'atenció:

- arròs fadrí ( arròs bullit amb aigua sola, sense carn ni peix) a Gandesa.

- arròs i aixeque't - aixeca't - ( d'arròs amb tallades, sense darreria) a  Manacor.

Segons la mida i la forma, el DCVB en recolleix tots aquests noms:

bomba (València)

arròs de carn (Ariany)

arròs bombo o bombet (Ariany). 

benlloc (València i Mallorca) 

amonquilí (València) 

monquelí (Mallorca) 

metussaca (Ribera d'Ebre).  

de peix: (Ariany) 

del saüc (Gandia)

panxa-blanca (Muro)

*Paella

 Al DCVB i al DIEC apareixen les dues accepcions: 

- Recipient de ferro, de base circular i de vores inclinades i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues anses petites, que serveix per a fregir ous, patates o altres aliments.

- Guisat típicament valencià, d'arròs cuit amb carn de pollastre, conill o porc, peix, mariscos, caragols, llegums i altres ingredients.

Aquesta paraula presenta moltes variants fonètiques. A Mallorca distingim pella (referida a l'estri)  de paella ( refereida al guisat).

Ambdues formes procedeixen   del llatí patella.

La paraula pella utilitzada a Mallorca només figura com una variant de paella i al DIEC no hi apareix més que amb un significat que no té res a veure amb la cuina sinó amb roba usada.