Tot i que l'anomenam fava pelada, correspon a la recepta tradicional mallorquina de fava parada. No és gaire difícil deduir la causa del canvi de nom, per la similitud fonètica entre parada (preparada) i pelada ( la forma en què es cuina la fava, pelada i xapada).
 |
| Imatge d'Internet |
Les faves em suggereixen un temps passat. És cert que es troben a receptaris actuals, formant part de plats sofisticats de la cuina de disseny, però en canvi jo les relacion amb la vida dels més antics.
Evoquen una altra època els noms de les maneres de preparar-les, torrades, parada, ofegades, cuinades, escaldines... i també ho fa la presència en la llengua popular de multitud de refranys i locucions: Fer fava, Esser faves comptades, Treure faves d'olla, Cada fava té son corc, i n'hi ha que en tenen dos... i no podem obviar els significats del mot fava en sentit figurat: referida a l'extrem del penis, a la persona beneita o que fa el beneit o a insults.
M'ha vengut a la memòria una frase feta d'una amiga meva, mig catalinera, que, entre dissertació filològica i d'altres menys intel·lectuals, per exclamar des de sorpresa fins a indignació, deixa anar: Sa fava d'en Caldereta! Constitueix una de les seves "mil" dites que, entre altres coses, fan úniques les nostres converses.
 |
| Imatge d'Internet |
M'ha vengut a la memòria una frase feta d'una amiga meva, mig catalinera, que, entre dissertació filològica i d'altres menys intel·lectuals, per exclamar des de sorpresa fins a indignació, deixa anar: Sa fava d'en Caldereta! Constitueix una de les seves "mil" dites que, entre altres coses, fan úniques les nostres converses.
La paraula fava es troba també en el nom i en fórmules de jocs infantils tradicionals.
Record haver jugat a cartes amb la meva padrina i haver guanyat o perdut faves en lloc de doblers.
Realment la paraula fava dóna per molt.
Aquesta classe de plats, com molts de cuinats de llegums, no gaudeixen de gaire popularitat ni entre la gent jove ni a la cuina de restaurants. Requereix, per afegitó, una elaboració molt laboriosa, contrària a la vida actual i en tot cas s'adiu més amb el contingut d'una carta de restaurant de menú diari. Per contra, a casa nostra, i des de fa temps, constitueix un plaer.
 |
| Imatge d'Internet |
Visitant altres blogs, pàgines i receptaris diversos, m'adon que sempre que es parla de fava parada es fa amb combinació amb carn de porc. Segurament la tradició ho mana, però la nostra recepta se'n diferencia totalment i no per cap dèria dietètica, sinó perquè era la manera que ma mare tenia d'elaborar-la. M'atrevesc a dir que és una recepta boníssima i, al nostre gust, molt millor que la que duu carn. Evidentment les persones acostumades a cuinats potents potser la trobarien fada.
Quan decidim fer aquest plat, així com es veu amb les quantitats, aprofitam per congelar-ne unes quantes racions.
Quan decidim fer aquest plat, així com es veu amb les quantitats, aprofitam per congelar-ne unes quantes racions.
Ingredients:
1/2 quilo de faves seques pelades
1/2 quilo de carabassa
1/2 quilo de pastanagons
4 carabassons mitjancers
1 manat de porros
1 manat de ceba tendra
1 lletuga d'enciam
2 cebes i 3 alls
2 tomàtigues de ramellet
Un manadet d'herbes (herbassana i moraduix)
Oli i sal
2 litres d'aigua bona
Procediment:
Posam les faves en remull durant dues hores abans de cuinar-les.
Començam per preparar els ingredients. Capolam les cebes amb els alls i, a part, les tomàtigues.
Netejam tota la verdura i la tallam a trossets petits.
Posam dues cullerades d'oli en una pella o en un wok, començam a sofregir la ceba i, en esser un poc cuita, hi afegim la tomàtiga. Ho salpebram. Si és necessari podem afegir-hi un poc d'aigua perquè acabi de coure's. La forma del wok, de base més reduïda que una pella, en permet una cocció més lenta sense tant d'oli i sense perill que es cremi o s'aferri.
Mentrestant posam una olla amb l'aigua al foc i quan bull hi tiram el sofregit acabat de fer i les faves.
Esperam que torni a agafar el bull i és quan hi afegim tota la verdura, ho salam un poc i hi posam el manadet d'herbes.
Tot plegat ha de bullir, suaument, una hora i mitja més o menys.
Amb aquestes quantitats d'ingredients en surten unes 8 racions grossetes, de plat únic i es pot congelar perfectament.
Tornant a la la tradició oral, segons el DCVB, l'expressió pejorativa "Tenir tant de gust com fava parada freda" significa esser molt poc gustós.
Bé idò, aquesta locució deu ser plena de veritat referida a la recepta tradicional, amb molta carn i embotit de porc, però en el nostre cas, és tan bona calenteta a l'hivern com teba, gairebé freda, a l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada