Fulles de llimonera

Aquesta recepta és especial per un parell de motius: perquè és realment original, jo mai no n'havia sentit a parlar abans, i perquè  ens va arribar a través de na Maria Bauçà, de can Meravell. Vàrem tenir l'oportunitat de tastar-la en vida seva. Ara en el record, és la seva filla Lluïsa Planes que la farà a ca nostra i amb  la nostra llimonera, que no fa moltes llimones, però això sí  grosses i amb moltes fulles.

Per altra part he trobat aquesta mateixa recepta en un llibret vell i antic. La nostra edició és la sisena de  l'any 1925 a la impremta Reus. Es  titula La cuyna mallorquina i és una vertadera joia per tot allò que hi conté (receptes, consells que van més enllà de la cuina, remeis...)

La recepta de na Maria hi coincideix plenament. Per ventura devia conèixer el llibret. És  senzilla i humil  però molt  bona i interessant. És a l'abast de tothom i més en aquell temps en què a totes les cases tenien qualque llimonera. 

Ingredients:

20 fulles de llimonera

250 ml d'aigua mineral 
Farina fluixa
Sucre

Oli d'oliva

Procediment:

Si podem collim les fulles un poc abans de fer la recepta. Les triam ben verdes, fortes i sense irregularitats. Les més tendres s'espenyen.

Les netejam amb un drap o amb aigua. En aquest cas hauríem de procurar que fossin ben eixutes a l'hora d'utilitzar-les. 

Posam l'aigua en un plat fondo. Hi anam afegint la farina i la remenam amb una forqueta fins que resulta una pasta homogènia i aferradissa però no massa espessa.

Posam una pella fonda amb oli abundant al foc.

Mullam les fulles amb la pasta agafant-les pel capoll. 
N'han de quedar ben cobertes  per les dues bandes.

Les fregim amb l'oli calent. Convé  que no n'hi posem gaire al mateix temps. No s'han d'aferrar.

En tenir un color un poc torrat, les treim. Les deixam degotar en un paper de cuina i aviat n'estiram el capoll per treure'n les fulles i les col·locam en un plat de servir.

Quan encara no han refredat les ensucram i ja són a punt de tastar-les.

Pot ser que en desfer-les de la fulla es xapin o es mantenguin les dues cares unides. Unes i altres són igual de bones.

En menjar-les, millor quan encara no han refredat del tot, són molt cruixents i boníssimes.
Puc dir que ha estat una sorpresa molt agradable que d'una combinació tan humil i una elaboració tan senzilla resultin unes postres de categoria.

Quan les hem vistes fetes sense ensucrar hem pensat en una explicació que en feia Na Maria: Si hi posam sucre és un plat dolç, si hi posam sal es converteix en aperitiu. I efectivament ens recorden les patates fregides. 

No és estrany que precisament na Maria Bauçà es presentàs a un concurs de cuina i el guanyàs amb aquestes fulles de llimonera. D'aquell dia és la foto següent:

Curiosament he trobat un altre document més modern, un vídeo a YouTube, on una cuinera catalana fa fulles de llimoner i explica que existeix a Múrcia una recepta idèntica amb un altre nom.

http://www.lacuinadecasa.com/portfolio/fulles-de-llimoner/

I per acabar vull citar una recepta que s'hi assembla que va fer el cuiner Santi Taura al seu programa d'IB3. Anomenava les fulles orellanes. Tant la pasta com la manera de fer-les eren diferents però tenien en comú l'ús de fulles de llimonera. En podeu veure el vídeo a IB3 a la carta:

http://ib3tv.com/carta?type=  

(Orellanes. 06/04/2018)