Pàgines

ÍNDEX

dilluns, 2 d’abril del 2018

Freixura de Pasqua

Enllaços: 
Com totes les festes, religioses o no, les de Pasqua també estan lligades a la gastronomia. Panades rubiols, crespells, coca amb sucre, mones... però sobretot el protagonisme del diumenge de Pasqua a Felanitx recau sobre la freixura.
És una de les receptes tradicionals que es troba  a molts de receptaris encara que en aquesta ocasió he seguit les indicacions de na Manuela Vicens, una cuinera casolana de qui ja he pres nota en altres ocasions (Pollastre amb ceba).

El nom de freixura correspon al plat que conté com a base  el lleu, el cor, el fetge i la melsa del xot o del porc fregits. Actualment el nom s'ha vist substituït en cartes de restaurant i en receptaris diversos per la paraula frit.
La paraula freixura tanmateix prové de la llatina fruxura, derivada de frigere (fregir).
Reivindicam des d'aquí el nom freixura per a aquesta elaboració.

Ingredients:

Una freixura de xot
Dos manats de grell
Sis carxofes
Sis patates mitjanceres
Dos pebres vermells
Una grapada de faves tendres (canonets de fava)
Una grapada d'estrigassons de garrova (tirabecs)
Un grapat d'estrigassons (pèsols) 
Un manat de fonoll
Mig pebre coent
Una fulla de llorer
Sis alls
Sal i pebre
Oli d'oliva

Procediment:


En el nostre cas la carnissera ha tengut el detall d'oferir-nos-la ja tallada. Ens ha estalviat una bona feina i a més no dubt que l'ha feta millor.

En cas que no fos així, la primera cosa que hem de fer és congelar una estona la freixura fins que ha agafat un poc de consistència. No ho ha d'estar del tot. D'aquesta manera podrem fer-ne trossos petits amb més facilitat.



En aquest punt salpebram la carn i preparam la resta d'ingredients, pelant-los si cal i  tallant-los en trossos petits.

Preparam una greixonera o cassola on anirem posant tos els ingredients fregits i també un plat amb paper de cuina perquè abans hi degotin la patata i la freixura. En el cas del pebre i les verdures en lloc de fer-les degotar en un paper ho feim en un colador perquè no s'hi aferrin.

Començam fregint la patata i la meitat dels alls esclafats en una pella amb oli suficient.


En ser cuita la feim degotar i la col·locam dins la cassola.
Llevam una part de l'oli. El reservam perquè  n'hi anam afegint si cal.
Fregim la carn amb el pebre coent i la fulla de llorer.



La retiram de la mateixa manera que la patata.
Continuam  amb la verdura amb aquest ordre:
- Els pebres i els altres tres alls esclafats



- Les carxofes i en  ser cuites  el grell




- Les faves i els dos estrigassons




Salpebram lleugerament cada ingredient en fregir-lo.

A la darrera fregida, abans de treure-la, hi posam el fonoll mig capolat i ho feim coure el darrer mig minut plegat.      



A mesura que hem anat reunint els ingredient s'ha anat transformant el color fins que ha arribat a fer el "mosaic" de què parla Andreu Manresa al seu article Frit, freixura, frita, mosàic de menudències .

























En tenir-ho tots dins la cassola o greixonera ho remenam i ho feim coure uns minuts tot plegat. 




La deixam reposar una estona abans de menjar-ne. Fins i tot es pot fer un dia per l'altre, com ha estat en el nostre cas que en volíem dinar el dia de Pasqua i tenir-la preparada.



5 comentaris:

  1. Hola Aina Maria,he descobert el teu blog i te vull donar l'enhorabona,me sembla totalment diferent de tots el que he explorat,tant per les receptes com per la teva forma de contar-les com pels enllaços que afegeixes.Gràcies i,repetesc,enhorabona.No te cansis.Una besada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh Moltes gràcies. Estic molt contenta que t'agradi. Només és un entreteniment.

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Au,que no hi hagi dubte,ho he publicat dues vegades...Coses de sa falta de práctica,ufff

    ResponElimina
    Respostes
    1. No fa res. M'encanta que em facin comentaris. En fan pocs.

      Elimina