Recepta: Freixura de Pasqua
* Frit, freixura, frita, mosàic de menudències
Andreu Manresa
Ull de peix/ El País/ 5 de novembre de 2016
Podeu llegir l'article sencer a:
(Fragment)
(...)
"La
menjua de la freixura era originàriament de xot/me/anyell/be, i
excepcional, per allò de les fites dels sacrificis de la litúrgia
gastronòmica, sols pel dia de la Pasqua, per l’anyell sacrificat.
Després de l’Encontrada, la resurrecció, acaba la Quaresma i
l’abstinència era l’apoteosi de la carn. L’anyell de Déu,
l’anyell dels sacrificis. La freixura (el frit de pasco) té fins i
tot un pasdoble a un poble, Felanitx, que sona tot just acaba la
processó religiosa i duu el personal a multitudinaris berenars,
matinals, autòctons, en el mode illenc.
Ara
la cita amb el frit/freixura gairebé és comuna, habitual perquè el
consum de carn no és excepcional als menús quotidians ni
convocatòries culinàries, com ho marcaven les necessitats. En
general el frit també sol ser de porcella/porc, segurament amb una
tendència de majories i amb una caterva de versions i
interpretacions de frits vinculats a la matança: frit de fetge i
xulla, frit petit, frit gros, frit de sang (una altra cosa
excepcional)".
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada