Ja no som gaire lluny de Pasqua i com que haurem de fer o menjar panades, no convé que ara abusem de la pasta. Així que només farem mitja recepta d'aquests cocarrois per a una dinada o una sopada. No n'han de quedar.
Conec receptes i n'he menjat qualque vegada amb verdures diferents (col-i-flor i fins i tot patata). No dubt que també són bons.
Aquesta, però crec que és la recepta més tradicional a ca nostra i és la que ens agrada més.
Ingredients:
Per a la pasta:
400 g de farina fluixa
60 ml d'oli d'oliva
150 ml d'aigua
100 g de saïm
Un vermell d'ou
Variació de pasta sense saïm:
400 g de farina
150 ml d'oli d'oliva
75 ml de llet
75 ml d'aigua
Un vermell d'ou
Per al farciment:
Un manat de bledes
Un manat d'espinacs o mitja bossa d'espinacs tendres
Un manat d'espinacs o mitja bossa d'espinacs tendres
Un manat de cebes tendres
Panses moscatell sense pinyol
Sal, pebre bo i pebre bord
Oli d'oliva
Oli d'oliva
Procediment:
Per a la pasta:
En un bol mesclam els ingredients, d'un en un, per aquest ordre: oli, aigua, saïm i vermell d'ou.
Jo past aquesta primera part amb un mesclador que utilitz per a la beixamel. Vull dir que no hi pos les mans fins que la farina ja no s'aferra tant.
Jo past aquesta primera part amb un mesclador que utilitz per a la beixamel. Vull dir que no hi pos les mans fins que la farina ja no s'aferra tant.
Quan és una pasta homogènia, s'hi afegeix finalment la farina a poc a poc. No és una mesura exacta. Ha de resultar fluixa però suficientment consistent per aguantar el farcit.
La deixam reposar mitja hora tapada.
Per al farciment:
Podem tenir la verdura preparada d'abans, fins i tot del vespre anterior, en aquest cas conservada a la gelera.
Tallam els espinacs, les bledes i la ceba tendra, tot ben petit i prèviament net. Ho posam dins un colador.
La recepta clàssica només porta bledes. Aquesta vegada he aprofitat uns espinacs que tenia.
La recepta clàssica només porta bledes. Aquesta vegada he aprofitat uns espinacs que tenia.
Hi posam la sal. Un poc abans de fer-los trempam la verdura amb els pebres i l'oli. Ho remenam i ho tastam per comprovar que està bé.
Encenem el forn a 165º.
Preparam una llauna folrada amb paper de forn.
Preparam la pasta fent-ne bolles del mateix pes. Tot i que les podem anar fent més o menys iguals, a mi em resulta molt més fàcil fer abans totes les bolles del mateix pes, em fa estar més segura de la quantitat de cocarrois que podem fer. N'han sortit deu de 70 g cada una.
Damunt una base adequada, en el nostre cas de silicona, i amb un aprimador, aplanam les bolles, del gruix que vulguem.
Posam dues cullerades de verdura al centre i sis panses a cada un.
Aixecam les voreres de pasta i les tancam. Damunt la mà li donam forma, li acabam de fer el tancament. Posam el cocarrois damunt la llauna.
Aixecam les voreres de pasta i les tancam. Damunt la mà li donam forma, li acabam de fer el tancament. Posam el cocarrois damunt la llauna.
En acabar els enfornam i els feim coure entre tres quarts i una hora més o menys.
Vaig més segura si hi estan més temps a temperatura més baixa.
De totes maneres el color ens ho dirà.
Com tota aquesta classe de pastes, convé que refredin abans de menjar-ne. Va bé treure'ls de la llauna i fer-los refredar damunt una graella. No és necessari.
A mi particularment m'agraden ben freds.
Vaig més segura si hi estan més temps a temperatura més baixa.
De totes maneres el color ens ho dirà.
Com tota aquesta classe de pastes, convé que refredin abans de menjar-ne. Va bé treure'ls de la llauna i fer-los refredar damunt una graella. No és necessari.
A mi particularment m'agraden ben freds.
Avui les he fets i han sortits bonissims.
ResponElimina