Pàgines

ÍNDEX

dissabte, 27 d’agost del 2016

Sobre el trempó

(Recepta; Trempó)

*Trempó, un èxit sense trampes
Andreu Manresa. (El País 27-08-2016)

(Fragment)

Els plats perdurables, estimats per bons i honests, són fets just de manera fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris

A la taula (i a la cuina) l'excel·lència sol habitar en la normalitat i la moderació, i en el discurs nat dels costums que esdevenen rutines. Els bons menjars solen tenir poca retòrica i menys teòrica.
Així, els plats d'èxit perdurable, estimats per bons i honests, són fets just de manera fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris. Cru o cuinat el menjar bo entreté i no ha de mester sorpreses ni ficcions.
El trempó, la mirada forana, uniformista i traductora a la generalitat l'assimila a una ensalada, emperò aquesta denominació és massa lateral, decorativa, injusta vista la pulsió selvàtica, amazònica, que es fa dels plats de paisatges cruus i de flora colorista.
El trempó no és una recepta ni una equació, és fàcil i ràpid, un bodegó primari: tomàtiga, prebe (ros) i ceba blanca, tot tallat ni massa gros ni petit. Els elements 'trempats' (amanits) amb prou oli i un poc de sal. No cal res pus en la versió popular, canònica, austera i 'pobre' emperò esplendorosa i gustosa que es preparen els nadius i adherits, com una obligació.
Òbviament cadascú, cada casa, poble o comerç de restauració, pot batejar i donar llinatges, fer combinacions com s'usa amb els còctels i gintònics, fent afegitons a la triada d'hortalisses que tenen actualitat de novetat al camp en el temps de la calor i els dies llargs.
Guardi’ns com de la pedra que plou de fer trempons d'hivern. (N'hi ha versions al costumari, trempons fets de tomàtiga de ramellet torrada (menuda i perdurable fins a l' any des de l'anyada), més grell, sofrit (l'ull de la ceba, gairebé un calçot) i una mica d'arengades esflorades.)...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada