*Trempó, un èxit sense trampes
Andreu Manresa. (El País 27-08-2016)
(Fragment)
Els plats perdurables, estimats per bons i honests, són fets just de manera fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris
A la taula (i a la cuina)
l'excel·lència sol habitar en la normalitat i la moderació, i en
el discurs nat dels costums que esdevenen rutines. Els bons menjars
solen tenir poca retòrica i menys teòrica.
Així, els plats d'èxit
perdurable, estimats per bons i honests, són fets just de manera
fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els
elements necessaris. Cru o cuinat el menjar bo entreté i no ha de
mester sorpreses ni ficcions.
El trempó, la mirada forana,
uniformista i traductora a la generalitat l'assimila a una ensalada,
emperò aquesta denominació és massa lateral, decorativa, injusta
vista la pulsió selvàtica, amazònica, que es fa dels plats de
paisatges cruus i de flora colorista.
El trempó no és una recepta ni
una equació, és fàcil i ràpid, un bodegó primari: tomàtiga,
prebe (ros) i ceba blanca, tot tallat ni massa gros ni petit. Els
elements 'trempats' (amanits) amb prou oli i un poc de sal. No cal
res pus en la versió popular, canònica, austera i 'pobre' emperò
esplendorosa i gustosa que es preparen els nadius i adherits, com una
obligació.
Òbviament cadascú, cada casa,
poble o comerç de restauració, pot batejar i donar llinatges, fer
combinacions com s'usa amb els còctels i gintònics, fent afegitons
a la triada d'hortalisses que tenen actualitat de novetat al camp en
el temps de la calor i els dies llargs.
Guardi’ns com de la pedra que
plou de fer trempons d'hivern. (N'hi ha versions al costumari,
trempons fets de tomàtiga de ramellet torrada (menuda i perdurable
fins a l' any des de l'anyada), més grell, sofrit (l'ull de la ceba,
gairebé un calçot) i una mica d'arengades esflorades.)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada