Poemes sobre les prunes, la confitura i la melmelada

(Recepta: Confitura de prunes de frare llarg)

Imatge d'internet

*Les prunes d'or
Josep Carner, Els fruits saborosos.

En un incomparable triomf, Migdia mor.

Passada pel flameig, la terra s'aclivella.

Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.

Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,

cimat de cabellera com d'una nit mortal!

Els llavis se li baden per a la dolça lluita

i té en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d'or a Aglaia reüllen temptadores.

Són en una illa verda, cenyida de claror;

en el redós, a penes hi ha fresses torbadores:

un fregadís de mates, l'insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?

I l'aire es torç, ardent d'una flama frisosa,

i la calitja parla d'una terrible fosa.

L'agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla ...

Superbament s'aixeca, damnant el seu descans,

i enfonsa en la prunera les cobejoses mans

i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.

I l'arbre, que amb un lleu serpejament de branques

sembla oferir-nos l'or, la mel d'algun pecat,

s'estremeix un moment de la ferocitat

del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.

* Confitura de petons

     Isabel Ribera i Carné

Cerco la tebiesa
íntima del teu cos,
i els llavis de sucre,
amb petons de mel,
de dolçor...
Cerco les plàcides hores,
d'aromes nous,
de pell eriçada
dins la boca del desig.
Cerco els teus llavis
de prèssec,
que em són ara,
confitura de petons.

*Melmelada als llavis

  Monserrat Aloy

Melmelada als llavis.

Encanteri de temps

saborosos 

a la pell i als dits,

sadollen el record

damunt el pa

i el sol dels dies.