Fideu

(Recepta: Fideus secs de peix)

* Origen

Fideu és una paraula que ens ha arribat a través del mot castellà fideo (DCVB)
L'origen lingüístic és incert. Una teoria indica que procedeix del llatí fidium (de fides) que significava corda.
Segons Coromines, fideu ve de l'àrab fad que significa abundar, vessar.

Sigui com sigui és un mot  no només ben present a la gastronomia catalana sinó a moltes expressions en sentit fiurat, com podem veure al recull de l'Alcover-Moll, que contrasten, en sentit pejoratiu, amb la categoria dels plats que configuren (fideus a la cassola, fideus amb peix, fideus secs, fideus de vermar, rossejat de fideus, fideus amb patata, fideus de roter...).

Esser prim com un fideu, o Semblar un fideu: esser molt prim; es diu especialment de les persones molt magres. 

Quins fideus tan clars!: es diu a un qui dóna raons molt poc consistents.

Quins fideus tan clars, per menjar amb forqueta!: es diu referint-se a una cosa que va de qualsevol manera, que no duu bona marxa.

Menjar fideus: esser molt xerraire.

Estar tot fideus: estar ple de satisfacció, mostrar excés de complacència.

Tot és estat brou i fideus: es diu referint-se a una cosa que semblava de gran importància o que anava molt bé, i a la fi s'ha resolt en no-res o ha fracassat.

Posar-se fet un fideu: irritar-se molt.