Moltes de les receptes d'aquest blog commemoren de qualque manera la cuina de ca nostra. M'agrada, ja ho he dit en altres ocasions, mantenir vives les persones que hem estimat a través de les seves coses, fotos, objectes, mobles, costums, paraules i...receptes. Hi predominen les de ma mare naturalment però la d'aquesta ocasió ens serveix per recordar la meva sogra. Na Magdalena Massutí. Ella era molt cuinera, més que ma mare. Havia tengut una tia que cuinava molt bé a casa de senyors i li havien arribat el seu gust i les seves maneres de cuinar especials. Per mala sort quan encara vivia no m'havia començat aquest interès per recopilar, conservar o recuperar les joies culinàries casolanes. En record les pilotes, els escaldums, l'escudella fresca, la granada de tombet, el "fiambre"... i especialment les albergínies farcides. En feia dues palanganes de forn, una vintena d'albergínies, quatre o cinc vegades durant els mesos de juliol i agost. De vegades li n'encarregàvem quan teníem convidats a sopar. Sempre hi estava disposada.
Les seves albergínies no tenien salsa que no vol dir que fossin seques i tenien un gust que no hem tornat a tastar mai més, tot i que la seva filla, que les hi veia fer, ens n'ha cuinat qualque vegada i s'hi han acostat molt.
Un detall que les feia diferents era una picada d'avellana.
Quan avui, entre el record i les instruccions de la seva filla, a més del consell de qualque blog com Bojos per la cuina, les he preparades, m'he adonat de la feinada que feia i que no acabàvem de reconèixer-li; això sí, l'èxit de la seva elaboració era més que evident quan comprovava que no en quedava ni una.
Ingredients:
Deu albergínies mitjanceres
800 grams de carn capolada mesclada (vedella i porc)
Dues cebes mitjanceres
Dos alls
Un manadet de julivert
Quatre brots de moraduix
Tres ous per a la pasta
Dos blancs d'ou per cobrir-les
Galeta picada
Una grapada d'avellanes
Sis cullerades d'oli d'oliva
Sal i pebre
Procediment:
Rentam les albergínies. En treim la "cua verda" i xapam el "vestit morat". Els feim uns talls sense arribar a la pell i les posam amb aigua i sal una estona.
Preparam la resta d'ingredients:
Salpebram la carn, capolam la ceba amb els alls i capolam el julivert i les fulles de moraduix.
Treim les albergínies de l'aigua i les eixugam.
Les fregim amb l'oli per les dues bandes fins que són un poc fluixes.
Les treim i les deixam degotar en un paper de cuina.
Quan han refredat un poc amb l'ajuda d'una cullera les buidam i les anam col·locant a la palangana o rostidora, untada d'oli, per posar al forn. Capolam la popa de l'albergínia.
Ja tenim tots els ingredients a punt i podem començar el sofregit per aquest ordre: primer la carn, quan ja té color, la ceba, uns minuts després el julivert i el moraduix i finalment l'albergínia. Comprovam que està bé de sal i pebre.
Quan és cuit i ben remenat apagam el foc i posam tota la pasta dins un colador perquè deixi anar l'oli sobrant.
Podem encendre el forn a 175º amb el turbo si en té.
Quan la pasta ha refredat hi mesclam tres ous i ho tornam remenar molt bé.
Ja podem farcir les meitats que tenim compostes.
Pujam els blancs d'ou amb una forqueta i preparam la galeta picada.
Posam el blanc d'ou per damunt el farciment. Cobrim cada meitat amb una cullerada rasa de galeta picada.
Acabam escampant-hi les avellanes picades per damunt.
Enfornam les albergínies entre 30 i 40 minuts.
Es poden menjar calentes o fredes, soles, acompanyades de salsa de tomàtiga, d'ensalada o fins i tot d'un bon trempó.
No sé si hem aconseguit que s'assemblin a les originals. Hem passat molt de gust i ens hem quedat amb la sensació que si no és la mateixa recepta, envant s'hi fa!
Preparam la resta d'ingredients:
Salpebram la carn, capolam la ceba amb els alls i capolam el julivert i les fulles de moraduix.
Treim les albergínies de l'aigua i les eixugam.
Les fregim amb l'oli per les dues bandes fins que són un poc fluixes.
Les treim i les deixam degotar en un paper de cuina.
Quan han refredat un poc amb l'ajuda d'una cullera les buidam i les anam col·locant a la palangana o rostidora, untada d'oli, per posar al forn. Capolam la popa de l'albergínia.
Ja tenim tots els ingredients a punt i podem començar el sofregit per aquest ordre: primer la carn, quan ja té color, la ceba, uns minuts després el julivert i el moraduix i finalment l'albergínia. Comprovam que està bé de sal i pebre.
Quan és cuit i ben remenat apagam el foc i posam tota la pasta dins un colador perquè deixi anar l'oli sobrant.
Podem encendre el forn a 175º amb el turbo si en té.
Quan la pasta ha refredat hi mesclam tres ous i ho tornam remenar molt bé.
Ja podem farcir les meitats que tenim compostes.
Pujam els blancs d'ou amb una forqueta i preparam la galeta picada.
Posam el blanc d'ou per damunt el farciment. Cobrim cada meitat amb una cullerada rasa de galeta picada.
Acabam escampant-hi les avellanes picades per damunt.
Enfornam les albergínies entre 30 i 40 minuts.
Es poden menjar calentes o fredes, soles, acompanyades de salsa de tomàtiga, d'ensalada o fins i tot d'un bon trempó.
No sé si hem aconseguit que s'assemblin a les originals. Hem passat molt de gust i ens hem quedat amb la sensació que si no és la mateixa recepta, envant s'hi fa!
Bona feina. Bon blog.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBones. Jo els faig igual però a la carn per farcir abans que els ous hi pos un poc de llet i farina. Tampoc hi pos les avellanes. Però per què hi poses el blanc d'ou? Ho he trobat interessant.
ResponEliminaSé cert que són ben bones també. Això del blanc d'ou és bastant tradicional però juntament amb les avellanes era la recepta de la meva sogra. Li donen un textura i un gust especials. Gràcies per mirar el blog.
Elimina