Enllaç:
La coca magdalena és un dels meus interessos entre els plats dolços. Senzilla, bona de fer, bona per menjar amb gelat, amb xocolata, adornada i farcida i sobretot tota sola.
És una recepta antiga que apareix a molts de receptaris tradicionals de Mallorca i, així i tot, el nom "magdalena" figura com de procedència castellana. L'he trobada per internet moltes vegades anomenada "de magdalena", i em fa la impressió de ser encara un barbarisme més nou.
Per això, perquè m'agrada molt i per contribuir a normalitzar-ne el nom, li faig lloc al blog.
A un llibret, molt envellit, sense tapes i sense nom d'autor, titulat La cuinera pràctique, "Apleg de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones molt enteses en el ram de cuinar" (Estampa felanitxera 1935), apareixen dues receptes en relació: QUARTOS i COCA MAGDALENA. La diferència entre ambdues és la utilització de midó en els quartos.
Hi ha gent que anomena coca de quarto la coca magdalena i en canvi, ma mare, que en feia moltes vegades, la diferenciava molt bé sense amagar un to despectiu cap a la primera, que trobava molt més seca i menys gustosa.
Tot i que la recepta no té gaires secrets, la que feia ella tenia al darrere l'experiència d'una cosina seva, una altra Alosa, que feia de fornera. Eren famosos les seves coques i els seus "pa moixons" dels quals hauré de parlar en una altra ocasió. Precisament una néta seva la recorda com a coca de taronja perquè conté una bona quantitat de suc d'aquesta fruita.
La recepta clàssica és amb una dotzena d'ous, que equival a aquells motlles petits de base i de boca grossa típics d'aquesta coca. En aquest cas, però, només l'he feta amb mitja.
Hi ha gent que anomena coca de quarto la coca magdalena i en canvi, ma mare, que en feia moltes vegades, la diferenciava molt bé sense amagar un to despectiu cap a la primera, que trobava molt més seca i menys gustosa.
Tot i que la recepta no té gaires secrets, la que feia ella tenia al darrere l'experiència d'una cosina seva, una altra Alosa, que feia de fornera. Eren famosos les seves coques i els seus "pa moixons" dels quals hauré de parlar en una altra ocasió. Precisament una néta seva la recorda com a coca de taronja perquè conté una bona quantitat de suc d'aquesta fruita.
La recepta clàssica és amb una dotzena d'ous, que equival a aquells motlles petits de base i de boca grossa típics d'aquesta coca. En aquest cas, però, només l'he feta amb mitja.
La meva versió, ben conscientment, no és l'adequada per fer-la servir de base d'un pastís, d'una tortada que en diríem, perquè és baixa, molt suau i un poc humida de textura i no aniria tan bé ni tallar-la ni embetumar-la perquè no li cal. L'objectiu és menjar-la sola, com a màxim acompanyada de gelat o de qualque crema de xocolata o de maduixes a part.
L'altra Coca magdalena amb taronja (I) del blog és igual de bona, més consistent i per tant més manejadissa. És la que feim regularment.
En aquesta ocasió però volem fer aquesta recepta de ma mare, més delicada de coure que l'altra pel fet de tenir més ous en proporció al sucre i a la farina. Quan surt bé però és d'una suavitat especial que la fa molt bona. Ella la feia amb forn de butà i en coneixia perfectament la cocció. Al forn elèctric costa més trobar-li el punt.
Convé fer-la unes hores abans de menjar-ne. Fins i tot diria que quan aconsegueix el seu punt millor és l'endemà.
LA RECEPTA
Ingredients:
1/2 dotzena d'ous
200 grams de sucre
1/2 tassó de suc de taronja (100 ml)
100 grams de farina
Procediment:
Encenem el forn a 175 graus, a dalt i a baix, amb ventilador si en té.
Trencam els ous i amb esment separam els blanc dels vermells.
Batem els blancs amb la batedora de varetes fins que estan ben pujats.
Amb les mateixes varetes mesclam els vermells amb el sucre i el suc de taronja.
Hi afegim la farina. Ho continuam batent amb la batedora.
Ingredients:
1/2 dotzena d'ous
200 grams de sucre
1/2 tassó de suc de taronja (100 ml)
100 grams de farina
Procediment:
Encenem el forn a 175 graus, a dalt i a baix, amb ventilador si en té.
Trencam els ous i amb esment separam els blanc dels vermells.
Batem els blancs amb la batedora de varetes fins que estan ben pujats.
Amb les mateixes varetes mesclam els vermells amb el sucre i el suc de taronja.
Hi afegim la farina. Ho continuam batent amb la batedora.
Finalment ho barrejam amb els blancs pujats.
Abans untàvem de mantega o oli i enfarinolàvem un motlle.
Darrerament hem substituït la mantega i la farina del moltlle per paper de forn. No s'aferra ni s'embruta.
Hi abocam la pasta i l'enfornam.
Segons la quantitat d'ous i la mida del motlle caldran entre 30 i 45 minuts per coure-la. De totes maneres a partir de la mitja hora val més comprovar que és cuita amb un escuradents o un punxó fi. Ha de ser humida i suau. Si és seca no és tan bona.
Esperam que refredi un poc i la treim del moltlle. Però per tastar-la hem d'esperar que hagi refredat del tot. Millor si han passat unes hores per gaudir de la seva suavitat.
Hi ha una part d'aquesta coca que m'agrada especialment. És la capa superior que, una vegada tombada, queda davall. Normalment se n'aferra una part a la palangana de servir i el meu caprici és gratar-la i menjar-me-la.
Abans untàvem de mantega o oli i enfarinolàvem un motlle.
Darrerament hem substituït la mantega i la farina del moltlle per paper de forn. No s'aferra ni s'embruta.
Hi abocam la pasta i l'enfornam.
Segons la quantitat d'ous i la mida del motlle caldran entre 30 i 45 minuts per coure-la. De totes maneres a partir de la mitja hora val més comprovar que és cuita amb un escuradents o un punxó fi. Ha de ser humida i suau. Si és seca no és tan bona.
Esperam que refredi un poc i la treim del moltlle. Però per tastar-la hem d'esperar que hagi refredat del tot. Millor si han passat unes hores per gaudir de la seva suavitat.
 |
| Coca feta amb un motlle baix i rectangular |
 |
| Coca feta amb un motlle petit però alt |
Hi ha una part d'aquesta coca que m'agrada especialment. És la capa superior que, una vegada tombada, queda davall. Normalment se n'aferra una part a la palangana de servir i el meu caprici és gratar-la i menjar-me-la.
Mmmm...eren molt bones!! Visquen ses coques aloses!!!
ResponEliminaVisquen, encara que només s'hi assemblin.
Elimina