Pàgines

ÍNDEX

diumenge, 29 de maig del 2016

Tulipa / Maduixa



Imatge d'Internet


*TULIPA

La paraula tulipa m'agrada molt. La tenc relacionada amb el parlar de ca nostra de tota la vida  coincidint, per altra banda, amb el castellanisme poc usat de  "tulipan" en referir-se a la flor.
Encara ara  l'ús i, segons qui són els interlocutors, sobretot adolescents,  no l'acaben de conèixer.
Per  tulipa sempre he designat la part que  cobreix o protegeix  la claror que fa un llum, sobretot  si és de vidre però també si és de  roba o de cartró. 





És una d'aquelles paraules que he vist gairebé desaparèixer, justament  ara que molta gent l'usa correctament per referir-se a la flor.
De totes maneres, veig que, en relació al llum,  és un barbarisme del castellà i per això no es troba al DIEC.

I precisament reconec més semblança entre la tulipa de vidre i la tulipa de neula (de la recepta) que entre aquesta i la del significat propi (flor)

 

 

Imatge d'Internet

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El DCVB i el DDLC (Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana)  sí que la inclouen  amb aquest significat.


DIEC

tulipa

1 Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de tija única, fulles poc nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos, d’origen asiàtic i cultivada com a ornamental.
2 Tulipa senzilla o  silvestre. Planta de la família de les liliàcies, semblant a la tulipa de jardí, però tota ella més petita, de fulles estretament lanceolades i amb canalicles i flors campanulades o urceolades, grogues i tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures seques i en terrenys rocosos, sobretot a muntanya.
3 Flor de tulipa.

DCVB i DDLC

(a més dels altres significats)
Pàmpol de vidre, de forma semblant a la flor de tulipa, que es posa per adorn i protecció a un llum elèctric o de gas.
Procedeix del mot castellà  tulipa o del  francès  tulipe. 
Tots dos tenen l'origen en la paraula   turca  tulipan, que significa  turbant, per la forma de la flor  semblant a un turbant. 


*MADUIXA/FRAULA


Imatge d'Internet



La paraula maduixa, avui molt coneguda, és relativament moderna al meu parlar. Quan era petita usàvem el barbarisme "fresa" i no record que n'hi hagués a la plaça,  o mercat, ni a les botigues de Felanitx. En menjàvem únicament quan anàvem a Palma. Era un d'aquells plaers que ens concedíem en anar-hi de metges o de compres: A la primavera freses amb nata i a l'hivern xocolata amb nata, al desaparegut Moka o a Can Joan de s'aigo

La correcció del barbarisme em va venir de les primeres, en començar a dir cendrer, després, abans, cuixot, cogombre i tantes d'altres que ens va costar de dir i de sentir. Hi havia també el dilema  entre maduixa i fraula, però es va acabar imposant el primer terme.

 
El DCVB ens aclareix la relació dels dos noms.


Maduixa
1. Fruit de la planta Fragaria vesca o maduixera, de color vermell, que es menja com a darreria molt agradable.
2.Vermell especial de la dita fruita.
3. (en sentit figurat) Persona tendra, de bones colors, vermella de cara.
Procedeix, potser, del gàl·lic majoþa, però hi ha altres lingüistes que no hi estan d'acord.


Fraula
1.Maduixa, fruit de la
Fragaria vesca.
Documentada sobretot a Mallorca (
fraula) i a València (fraula i fraura).
El mot procedeix del llatí fragŭla, diminutiu de
fraga.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada