 |
| Imatge d'Internet |
*TULIPA
La paraula tulipa m'agrada molt. La tenc relacionada amb el parlar de ca nostra de tota la vida coincidint, per altra banda, amb el castellanisme poc usat de "tulipan" en referir-se a la flor.
Encara ara l'ús i, segons qui són els interlocutors, sobretot adolescents, no l'acaben de conèixer.
Per tulipa sempre he designat la part que cobreix o protegeix la claror que fa un llum, sobretot si és de vidre però també si és de roba o de cartró.
És una d'aquelles paraules que he vist gairebé desaparèixer, justament ara que molta gent l'usa correctament per referir-se a la flor.
És una d'aquelles paraules que he vist gairebé desaparèixer, justament ara que molta gent l'usa correctament per referir-se a la flor.
De totes maneres, veig que, en relació al llum, és un barbarisme del castellà i per això no es troba al DIEC.
I precisament reconec més semblança entre la tulipa de vidre i la tulipa de
neula (de la recepta) que entre aquesta i la del significat propi (flor)
 |
| Imatge d'Internet |
El DCVB i el DDLC (Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana) sí que la inclouen amb aquest significat.
DIEC
tulipa
1 Planta de la
família de les liliàcies, bulbosa, de tija única, fulles poc
nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor
terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos,
d’origen asiàtic i cultivada com a ornamental.
2 Tulipa senzilla o silvestre. Planta de la família de les liliàcies, semblant a la tulipa de jardí, però tota ella més petita, de fulles estretament lanceolades i amb canalicles i flors campanulades o urceolades, grogues i tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures seques i en terrenys rocosos, sobretot a muntanya.
3 Flor de tulipa.
2 Tulipa senzilla o silvestre. Planta de la família de les liliàcies, semblant a la tulipa de jardí, però tota ella més petita, de fulles estretament lanceolades i amb canalicles i flors campanulades o urceolades, grogues i tenyides de vermell per fora, que es fa a les pastures seques i en terrenys rocosos, sobretot a muntanya.
3 Flor de tulipa.
DCVB i DDLC
(a més dels altres significats)
Pàmpol de vidre, de forma semblant a la flor de
tulipa, que es posa per adorn i protecció a un llum elèctric o de
gas.
Procedeix del mot castellà tulipa o del francès tulipe.
Procedeix del mot castellà tulipa o del francès tulipe.
Tots dos tenen l'origen en la paraula turca
tulipan, que significa turbant, per la forma de la flor semblant a
un turbant.
*MADUIXA/FRAULA
La paraula maduixa, avui molt coneguda, és relativament moderna al meu parlar. Quan era petita usàvem el barbarisme "fresa" i no record que n'hi hagués a la plaça, o mercat, ni a les botigues de Felanitx. En menjàvem únicament quan anàvem a Palma. Era un d'aquells plaers que ens concedíem en anar-hi de metges o de compres: A la primavera freses amb nata i a l'hivern xocolata amb nata, al desaparegut Moka o a Can Joan de s'aigo.
La correcció del barbarisme em va venir de les primeres, en començar a dir cendrer, després, abans, cuixot, cogombre i tantes d'altres que ens va costar de dir i de sentir. Hi havia també el dilema entre maduixa i fraula, però es va acabar imposant el primer terme.
*MADUIXA/FRAULA
 |
| Imatge d'Internet |
La paraula maduixa, avui molt coneguda, és relativament moderna al meu parlar. Quan era petita usàvem el barbarisme "fresa" i no record que n'hi hagués a la plaça, o mercat, ni a les botigues de Felanitx. En menjàvem únicament quan anàvem a Palma. Era un d'aquells plaers que ens concedíem en anar-hi de metges o de compres: A la primavera freses amb nata i a l'hivern xocolata amb nata, al desaparegut Moka o a Can Joan de s'aigo.
La correcció del barbarisme em va venir de les primeres, en començar a dir cendrer, després, abans, cuixot, cogombre i tantes d'altres que ens va costar de dir i de sentir. Hi havia també el dilema entre maduixa i fraula, però es va acabar imposant el primer terme.
El
DCVB ens aclareix la relació dels dos noms.
Maduixa
1.
Fruit de la planta Fragaria vesca o maduixera, de color
vermell, que es menja com a darreria molt agradable.
2.Vermell especial de la dita fruita.
3. (en sentit figurat) Persona tendra, de bones colors, vermella de cara.
Procedeix, potser, del gàl·lic majoþa, però hi ha altres lingüistes que no hi estan d'acord.
2.Vermell especial de la dita fruita.
3. (en sentit figurat) Persona tendra, de bones colors, vermella de cara.
Procedeix, potser, del gàl·lic majoþa, però hi ha altres lingüistes que no hi estan d'acord.
Fraula
1.Maduixa, fruit de la Fragaria vesca.
Documentada sobretot a Mallorca (fraula) i a València (fraula i fraura).
El mot procedeix del llatí fragŭla, diminutiu de fraga.
1.Maduixa, fruit de la Fragaria vesca.
Documentada sobretot a Mallorca (fraula) i a València (fraula i fraura).
El mot procedeix del llatí fragŭla, diminutiu de fraga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada