La tradició popular està farcida de dites, refranys, cançons, gloses, contes infantils que tenen com a protagonista el caragol. Tothom sap "Caragol treu banya..."
M'ha vengut al cap després de molt de temps, una cançó que cantaven els meus fills de petits, a l'escola i que encara m'ha sortit, almenys un fragment, de memòria:
Un cargolet se n’anava a l’escola
perquè volia aprendre a llegir,
quan hi va arribar l'escola era tancada
havia arribat l'estiu.
Un cargolet se n’anava a la fira
perquè volia comprar uns esclops,
quan hi va arribar ja no era pas de dia
i se’n va tornar descalç.
perquè volia aprendre a llegir,
quan hi va arribar l'escola era tancada
havia arribat l'estiu.
Un cargolet se n’anava a la fira
perquè volia comprar uns esclops,
quan hi va arribar ja no era pas de dia
i se’n va tornar descalç.
Un dels molts refranys del DCVB que m'han cridat l'atenció per referir-se a la cuina:
Els caragols i els peixos,
neixen amb aigua
i moren amb vi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada