Sofregit

 (Recepta:Rap amb gambes)
 
 Aquesta paraula apareix al DIEC (normatiu) amb el significat que la coneixem, però no puc deixar de pensar que moltes vegades, col·loquialment, en deim "sofrit". En dir-ho, ara, som conscients que és un barbarisme del castellà, però em puc imaginar perfectament ma mare dient-me que havia de fer un "bon sufrit" o que havia d'estar "ben sufridet".   Quan ella, que no tenia un xerrar gaire més castellanitzat  que el propi de l'època,  ho deia, tenia la sensació que gairebé  ralacionava la paraula més amb el verb sofrir  que amb el verb sofregir. Com si volgués dir que havia de patir molt de temps la cocció. 
Al DCVB (no normatiu) sí que hi apareix l'entrada:
  

1. SOFRIT
|| 1. adj. (f. -ITA) i part. pass. de sofregir; cast. sofreído, sofrito. Ceba redona blancha e trissada e soffrita ab oli, Arn. Vil. ii, 224.
|| 2. m. Conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat; cast. sofrito. Dinaren d'un bon arròs i un sofrit pagès que tirava d'esquena, Rond. Eiv. 93.
    Etim.: del llatí suffrīctum, supí de suffrigĕre, ‘sofregir’.